A Maria, Verge i Mare Immaculada. Poema del beat Pere Tarrés (any 1937)

1. Maria,

Verge i Mare Immaculada,

dels àngels mai prou lloada,

pura, santa, dolça i pia,

causa de nostra alegria;

com la Lluna dolça i bella,

radiant com l'astre Sol;

pels qui ploren, el consol

i per tots fúlgida estrella

que ens guia des del bressol

pels camins que porten a Ella

en mig d'aqueix món de dol.

2. Mare nostra, que l'Etern

us féu Senyora i Regina

i us dongué una mà divina

per lluitar contra l'Infern.

Verge Santa prodigiosa,

el Creador en la ment

mentre feia el Firmament

us féu gran i poderosa.

3. Ja aleshores, oh Maria!,

passàveu vostra infantesa

jugant amb la rodonesa

de la terra, cada dia.

Senyora, Emperadriu,

Mare meva, Iris de pau,

alabar-vos jo voldria,

jo miserable captiu,

del vostre mantell esclau.

Oh Rosa de Caritat!

Accepteu amb joia plena

la meva tan pobra ofrena

i tingueu de mi pietat.

4. El Cel no té prou estrelles

ni té prou gotes el mar

per poguer, Verge, cantar

de Vós tantes meravelles.

Ni el mar és prou pregon

ni l'espai té prou grandesa

ni immensitat el món

per capir vostra bellesa,

de la Gràcia l'Arquimesa,

de nostra Salut la Font.

5. El vostre nom, oh Maria!,

és dolç com bresca de mel,

pel cor preludi de Cel

i tan fina melodia,

que si pogués volaria

cap a Vós com un estel.

És el vostre Nom la clau

d'aqueix bellíssim cel blau

a on en la portalada

esperen nostra arribada

per dar-nos el bes de pau.

Concediu-me, Mare mia,

en el dia de la mort,

que els meus llavis i el meu cor

diguin vostre Nom: Maria!

6. Verge de verges espill,

com estelada formosa,

Filla electa, casta Esposa,

Mare excelsa del Fill

de Déu; Estanyol que el brill

reflexa d'una puresa

sublim, de llir perfumada,

que és en Vós preciosa vesta,

blanca com neu de congesta

mai per ningú maculada.

7. Sou Maria ric Sagrari!

de cedre incorrupte i or

i de vori, que el Senyor

n'ha fet el seu Santuari.

Com rosa de Jericó

de virtuts sou olorosa,

sou gentil i sou formosa

com els xiprers de Sió.

Cinamom sou, oh Maria!

Plàtan de frescor i metgia.

8. Mística flor del Carmel,

Jardí olorós, Prat florit,

Filla il·lustre de David,

Vas electe d'Israel,

Dona forta, altra Judit,

dels segles el gran anhel.

Arca de nova Aliança,

Torre de la Fortalesa,

de la Justícia Princesa,

Navili de l'Esperança.

9. Oh Tenda de Salomó,

Negra sou però formosa,

la més bella i gràcil Rosa

—sou, Senyora— de Saró;

Reina Santa i prodigiosa,

mare de l'Amor hermós.

Coloma pura estimada

del vostre místic Espòs,

graciosa humil, embaumada

per l'aroma de les flors.

10. Salve, oh Maria!,

Concepció Immaculada,

Verge, Reina de les Verges

sempre pels Cels alabada.

Oh Verge serena,

de totes les gràcies plena,

Mare del Crist benaurada.

Salve, oh Maria!

Lliri de les valls, Senyora,

Estel del matí, Aurora,

que del cel la Jerarquia

diu lloances nit i dia.

Reina misericordiosa

de què Ester és sols figura.

Benaurada criatura

la que en Vós el cor reposa!

Mística Ciutat de Déu,

Jerusalem celestial,

Maria, Cor maternal,

Empar i Refugi meu,

pel dolç camí de la Creu

—a la Pàtria immortal—

guiau, Reina, el nostre peu!

11. Mare meva, si podia

el meu desig expressar,

Senyora, com cantaria

nit i dia sens parar;

però si sou tan immensa,

què pot fer la nostra pensa

per poguer-vos agradar?

Que n'escriuria de coses,

si en sabés, de Vós, Maria!

Com escampar-les voldria

talment els pètals de roses

arreu escampats pel vent...

Però, Mare, sou tan gran

i amb el cor i el pensament

us voldria estimar tant!...

I el meu cor és tan petit,

és tan misèrrim, per Vós,

quan un Déu Totpoderós

us dongué el seu, infinit...

12. Mare meva, si vos plau,

us ofereixo el meu Cor,

llibertat, glòria i honor,

preneu-me pel darrer esclau;

us ofereixo la Vida

per proclamar a tot arreu

que Vós, Reina beneïda,

sou Verge i Mare de Déu.

En canvi us faig sols un prec:

acosteu-me al vostre Fill

i guardeu de tot perill

el meu pobre cor tan cec.

Marona, feu-me ben pur,

lligueu-me a Vós amb forts llaços,

i, quan l'enemic impur

estaloni els meus passos,

no em deixeu dels vostres braços.

Doneu-me ànima d'infant,

Mare meva, i feu-me sant!

-mn. Pere Tarrés, 5 de març de 1937-

.