GOIGS DE LA MILAGROSISSIMA IMATGE DEL SANT CHRISTO DE ALCATLLAR.
Puix estàu Crucificàt,
pera salvarnos Senyor:
siàu Divino Redemptor
en lo Cel nostre Advocàt.
En lo Arbre de una Creu
vos miràm entre amarguras;
mes son fruyt de grans dolçuras,
y sabors, segons se veu;
puix tambè mudàt haveu
lo amargò del fruyt vedàt.
...
Confiàm prosseguirèu
en mostrar vostra clemencia:
als de Alcatllar indulgencia
dels pecats concedirèu:
aqui Gracia nos darèu
la Gloria en la Eternitat.
 |
| Font: Biblioteca de Catalunya |
elriu.cat. Al Catllar, quan hi havia sequera, treien el Sant Crist en processó pels carrers del poble. No ho feien gaire sovint, només quan era especialment necessari. El 1905 feia 30 anys que no ho provaven. Era a principis d’abril i les seves pluges no arribaven. Després d’un commovedor discurs fet a missa pel mossèn de la parròquia es va formar una comissió per anar al Palau Arquebisbal i demanar permís per fer una processó de rogatives. Ho van aconseguir i el Sant Crist va ser passejat pels carrers i pels afores acompanyat d’una processó amb unes 500 persones. Al cap de 24 hores ja plovia. Segons el corresponsal del Diario de Tarragona, el Sant Crist del Catllar era molt venerat també als pobles de la rodalia pels miracles i favors concedits des d’antic. El diari catòlic La Cruz feia una crònica més extensa recordant les paraules del mossèn Isidro Fàbregas que demanaven “dejar la blasfèmia, la profanación de los días festivos y demàs viciós, si querían que propicio les concediese el Cielo el beneficio de la lluvia que tanto anhelaban”. Resumint, que el Sant Crist faria la feina però que els mortals havien de portar-se una mica millor. I plouria. I va ploure.
_06.jpg){kind=link}
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada