Fragment del dia de sant Josep —19 de març— del llibre "Pelegrins del Senyor" de mossèn Miquel Melendres. "Oh temorosos, eixampleu els cors!..."
Ens agrada que la Quaresma caigui baixa i que coincideixin l'alegria de sant Josep i la tristesa de la Setmana de Passió o la Setmana Santa en què l'Església, sotragada per la proximitat de l'escarn de la Creu, ha cobert els altars i les imatges amb cortines morades, a tall de mare, inconsolable davant del fill morent, a qui no basten mocadors per a tapar-se els ulls plora que plora.
¿Sabeu, en aquesta escaiença, l'aparició de sant Josep si n'és d'oportuna per a les ànimes porugues, ventejades d'escrúpols i neguits, les quals, amb la penombra quaresmal veuen augmentada molts camins la interna desolació que és el seu pa de cada dia?
...
Heus aquí, però, que les orenetes es preparen a traspassar la mar per volar damunt de les fulles tendres de la nostra primavera. I torna sant Josep! La seva testa pura —si no nevada d'anys, almenys cofada de canície per la tradició— sorgeix tranquil·la i somrient per entre la negror de les vestes i els morats de les cortines quaresmals, igual que el cim d'una congesta per sobre els núvols negres.
Voldríem que les ànimes tímides veiessin en sant Josep una revelació. La seva vida fou una flor càndida, tota voltada d'ombres i misteris!
Mancada de notícies en el Nou Testament, l'Església, per a fer l'elogi del sant fuster de Natzaret, ha de valer-se d'ombres, sobretot d'aquella del seu homònim egiptà, tan plena de clarícies.
Ombra del Pare que era, en somnis l'avisava el cel, mentre la Verge reposava dins la quietud nocturna. La fosca de molts segles per un designi providencial l'han escondit a la pietat del poble. I, encara, els cristians l'aclamaran per un mai més com a especial protector de l'hora més obscura d'apagament de nines i aclucament de cors.
Aleshores el bon Josep, el sant de les foscúries i els misteris, com es pertany a les muntanyes grandioses, s'apropa al capçal del llit on agonitzen els seus fills, solemnement silenciós, amb un silenci igual al de les ombres gegantines que el llum de ganxo projectava a les parets de la cambra fosca, però amb el somriure als llavis, sense fer gota de paüra. I obre triomfalment llur esguard a la claror eterna sense vels.
Oh temorosos, eixampleu els cors! Acudiu a la gran revelació del sant embolcallat de fosquedats! L'evangelista, quan ha dit d'ell que era just, ha eixugat la ploma dels elogis. Per un gra que ens n'ha mostrat, ha volgut que poguéssim entendre la preciositat de l'enfilall que fou la seva vida: li ha plagut, no obstant, de tancar-lo, per al nostre profit, en un estoig silenciós envellutat de fosca.
Entengueu —sembla que Déu ens vulgui dir— que es pot ésser feliç enmig de tenebres; que també s'obren mans amigues en la foscor. Que, com hi ha un poder pervers, hi ha un poder bo de les tenebres.
Allò que només crèiem una ganyota amenaçant pot ésser el somrís d'un amic íntim. Allò que crèiem una forca pot ésser la vara de Josep.
.
 |
| Sant Josep a la Basílica de Sant Feliu de Girona. Agraeixo a mn. Joan Baburés l'aportació d'aquesta foto. |
Ens agrada que la Quaresma caigui baixa i que coincideixin l'alegria de sant Josep i la tristesa de la Setmana de Passió o la Setmana Santa en què l'Església, sotragada per la proximitat de l'escarn de la Creu, ha cobert els altars i les imatges amb cortines morades, a tall de mare, inconsolable davant del fill morent, a qui no basten mocadors per a tapar-se els ulls plora que plora.
¿Sabeu, en aquesta escaiença, l'aparició de sant Josep si n'és d'oportuna per a les ànimes porugues, ventejades d'escrúpols i neguits, les quals, amb la penombra quaresmal veuen augmentada molts camins la interna desolació que és el seu pa de cada dia?
...
Heus aquí, però, que les orenetes es preparen a traspassar la mar per volar damunt de les fulles tendres de la nostra primavera. I torna sant Josep! La seva testa pura —si no nevada d'anys, almenys cofada de canície per la tradició— sorgeix tranquil·la i somrient per entre la negror de les vestes i els morats de les cortines quaresmals, igual que el cim d'una congesta per sobre els núvols negres.
Voldríem que les ànimes tímides veiessin en sant Josep una revelació. La seva vida fou una flor càndida, tota voltada d'ombres i misteris!
Mancada de notícies en el Nou Testament, l'Església, per a fer l'elogi del sant fuster de Natzaret, ha de valer-se d'ombres, sobretot d'aquella del seu homònim egiptà, tan plena de clarícies.
Ombra del Pare que era, en somnis l'avisava el cel, mentre la Verge reposava dins la quietud nocturna. La fosca de molts segles per un designi providencial l'han escondit a la pietat del poble. I, encara, els cristians l'aclamaran per un mai més com a especial protector de l'hora més obscura d'apagament de nines i aclucament de cors.
Aleshores el bon Josep, el sant de les foscúries i els misteris, com es pertany a les muntanyes grandioses, s'apropa al capçal del llit on agonitzen els seus fills, solemnement silenciós, amb un silenci igual al de les ombres gegantines que el llum de ganxo projectava a les parets de la cambra fosca, però amb el somriure als llavis, sense fer gota de paüra. I obre triomfalment llur esguard a la claror eterna sense vels.
Oh temorosos, eixampleu els cors! Acudiu a la gran revelació del sant embolcallat de fosquedats! L'evangelista, quan ha dit d'ell que era just, ha eixugat la ploma dels elogis. Per un gra que ens n'ha mostrat, ha volgut que poguéssim entendre la preciositat de l'enfilall que fou la seva vida: li ha plagut, no obstant, de tancar-lo, per al nostre profit, en un estoig silenciós envellutat de fosca.
Entengueu —sembla que Déu ens vulgui dir— que es pot ésser feliç enmig de tenebres; que també s'obren mans amigues en la foscor. Que, com hi ha un poder pervers, hi ha un poder bo de les tenebres.
Allò que només crèiem una ganyota amenaçant pot ésser el somrís d'un amic íntim. Allò que crèiem una forca pot ésser la vara de Josep.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada