SARDANA A LA MARE DE DÉU DEL COLL. VENIU, per Manuel Bertran i Oriola.
 |
| Mare de Déu del Coll de Barcelona |
Verge del Coll, veniu:
veniu a la sardana.
El meu cor és qui us diu
el que la veu demana.
Mig aire del serrat
ens val per l'ardidesa.
Del rusc de la ciutat
ens n'ha quedat dolcesa.
Oberta al sol i al vent,
dansaires de l'altura
veniu, Verge clement,
plena de gràcia, pura.
Amb Vós prendran sentit
els passos i els compassos.
Ens fon amb l'infinit
una abundor de llaços.
El llaç rodó d'amor de Déu
que ens lliga al món per la fugida.
Goig i dolor —temps llarg, temps breu—
ritmen l'entrada i la sortida.
El llaç ardent d'humans volers
a esquerra i dreta de la dansa
amb dissonàncies dels perquès
al fons de llum de l'esperança.
El llaç —els llaços xucladors
dels mons que volten dins i fora—
d'aquest voler meravellós
del pensament, tan a la vora.
Veniu, Verge del Coll, veniu.
Deu-nos les mans a l'hora clara.
La dansa és creu i el Crist reviu
si Vós hi sou, la seva Mare.
GOIGS a la Mare de Déu del Coll de Barcelona
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada