—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
 |
| Mare de Déu de la Tosca |
I
El Vallès alça la torxa
abrandada del Farell;
al Bertí, cingle per cingle,
un faró el sol hi estén;
el retaule de Gallifa
una brasa apar d'or vell
i fogueres glorioses
de la terra van al cel.
En el cor també fulgura
tota dolça, a més a més,
com fadrí que va de vistes,
cada trau amb un clavell.
Ja pugem l'ardida costa,
Sant Feliu per escambell;
coll de Poses afranquia
el portal del Moianès.
La pau de la matinada
és sedosa i turgescent
i esdevé quasi palpable
el trencall que cavalquem,
que pel solc de la riera
ens farà de cirineu
per a dur-nos a la Tosca,
on s'adreça el nostre peu.
Ja s'eixamplen les baranes
del bressol del riu Calders;
allà baix, sobre una coma,
jeu Marfà tot satisfet:
casa sense veïnatge,
ennoblida a bastament
pels badius i barbacanes,
finestrades i penells.
L'hereu, dret com una estàtua,
clucs els ulls i el braç estès,
de l'ermita de la Tosca
ens mostrava el camí dret.
Ni bordava la canilla,
ni mugia cap vedell,
ni cantava amb valentia
el tibat gall opulent.
Al gual riuen els pollancres,
en perenne acatament;
de nereides i d'aloges
i el blanc ròssec dels seus vels
xiuxiueja una viola
abrigada al marxapeu,
amb un rajolí de plata,
el cucut i el raspinell.
Resseguim la cleda màgica
amb un pas poruc i lent;
al començ de la Fou nítida,
un pregon gorg s'hi estén
que es capbussa en una bauma
que llueix per cobricel
la falzia amb flocs i randes
i la tosca als revorells.
Les aloges i encantades
que hi vivien altre temps
alçarien la volada
en percebre sols l'alè
d'una Dama més excelsa,
d'una Reina més clement,
per la qual tota grandesa
i excel·lència és cosa lleu,
als palaus acostumada,
fets d'espurnes dels estels,
i a oir-ne les lloances
dels arcàngels i dels reis.
Els clavells tots de les prades,
les poncelles dels rosers,
lliris blancs de les valls gerdes
i les flors dels tarongers
reunint colors i flaires
i lligats en un ramell
no serien més que una ombra
de la Reina que diem.
Per això a cada muntanya,
cada vall i cada freu,
hi ha un palau per fer-hi estada
voleiant al grat del vent.
Contempleu-lo a l'altra banda,
al damunt del terraplè,
amb els peus a les gorgueres
encarat a sol ponent,
com bonica presentalla
del tresor del Moianès
i cinyell d'amor que lliga
el Marfà pel bosc dispers.
Perquè puguem anar-hi
amorosa ens ha estès
de setanta-una passera
un rosari de carreus.
II
Amb la llum d'un bri de sol
s'ha enrogida la capella,
que té l'aire sanitós
de galant casa pagesa.
El teulat, dues vessants
amb el ràfec per visera,
i mestressa del teulat,
l'espadanya fanalera.
El portal és escairat
de carreus i llinda ferma,
mil sis-cents seixanta-vuit
esculpit duu a la pedra.
III
Una Aurora ens ha sobtat
quan obrim la portalada;
Déu vos guard, Mare de Déu,
Rosa fresca i regalada,
i el Fillet, Clavell encès
assegut a l'ampla falda;
els meus passos se n'hi van,
hi anirien de volada
si una reixa no hi hagués
que el desig interceptava.
Si la passa no hi anés,
hi aniria la mirada.
Mireu-la, que bella que és,
tota bruna té la cara,
el mantell de color blau
i la túnica rosada.
IV
Si n'era un fervent devot
de Maria Immaculada,
des d'infant, petit petit,
sentia el seu cor ferit
d'amor a la dolça Mare.
Un gran perill li escau
del que Maria el salvava;
tot content i agraït
un altar li ha bastit
al dessota d'una bauma.
L'arxipreste de l'Estany,
monsenyor Jeroni Llentes,
l'any susdit el beneí,
l'arbrissó es va eixorivir
i llevà bella brotada.
Vint-i-vuit anys escolats,
una ermita hi pren volada
que halo-halo fa camí
de companya amb el destí
de la terra asserenada.
De la vila de Moià,
esbandiu sempre la fosca,
que hi sigui curta la nit
i accepteu aquest repic
a la porta de la Tosca.
 |
| Ermita de la Mare de Déu de la Tosca. Foto: santihommm. |
 |
| Interior. Foto: Albert Esteves a poblesdecatalunya.cat. |
 |
| Molt proper a l'ermita, a la riera de Marfà, podem trobar el Molí de Brotons amb una esplèndida bassa i saltants d'aigua (el Salt de la Tosca). Foto: Eliseta. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada