GOIGS A LA MARE DE DÉU DEL ROSER DE POMPEIA ESCRITS PER MOSSÈN MIQUEL COSTA I LLOBERA.
Mare de Déu del Roser de Pompeia |
Oh Madona pompeiana,
Verge santa del Roser,
que a la terra més pagana
escollíreu el verger!
Si aquí ara Llucifer
amb més força s'abraona,
dins aquesta Barcelona
beneïu el bon planter.
A Pompeia vostra imatge
bé somriu prop del volcà;
ara aquí haveu pres estatge,
vora un cràter d'odi humà.
Somrieu aquí també
al furor que ens aborrona...
Dins aquesta Barcelona
beneïu el bon planter.
Detureu la torrentada,
foc i lava de l'infern,
am la súplica exhalada
pel dolcíssim cor matern.
Rebi un poble dreturer
l'alta pau que Jesús dóna...
Dins aquesta Barcelona
beneïu el bon planter.
Sobre els homes i les coses,
amb dolç plor i dolç somrís,
feu florir les santes roses
de perfum del Paradís.
Com se feia en temps primer,
se us en faci aquí corona...
Dins aquesta Barcelona
beneïu el bon planter.
Tota santa, tota bella,
Verge reina de les flors,
amb suau regor novella
ungiu ara nostres cors.
Vós heu dit: —Jo regaré
el meu hort qui ja brotona...—
Dins aquesta Barcelona
beneïu el bon planter.
Vostres flors fan, oh Maria!,
fruits d'honor i d'honestat.
Vostre afecte bé nos guia
de Déu viu a l'heretat.
Així des d'aqueix terrer
l'esperança el cant entona:
—Dins aquesta Barcelona
beneïu el bon planter.—
Església de Pompeia, a la Diagonal de Barcelona, dels Pares Caputxins |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada