21 de setembre: sant Mateu.

dilluns, 25 de juny de 2018

Poema a la Mare de Déu del Far. Sant Martí Sacalm (La Selva, Girona).

POEMA A LA MARE DE DÉU DEL FAR.
— de Joan Benet i Petit, en el llibre "El Trobador de la Mare de Déu", vol. III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2012. —

Mare de Déu del Far. Foto: Josep Maria.

I

La Mare de Déu del Far
havia estat marinera;
els cants rítmics de la mar
li brandaren la infantesa;

els colors crepusculars,
el parlar de les estrelles,
els afanys dels pescadors
i el cantar de les sirenes.

S'ha agradada d'una mar
de tossals i bones herbes,
de rieres, fresques valls
i muralles de cingleres.

Collsacabra n'era el mar,
terra endins la més senyera,
i Maria, de la mar,
la més destra timonera.

Duu escrit el nom del Far
a la proa, amb bona lletra;
des d'ara com la del Far
no hi haurà nau tan velera.

Una hisenda de gran nom
al davant tenia estesa;
és el món del Cabrerès,
de gran fama i gran requesta.

De l'ermita alta del Mont
fins al mar de què és ullpresa
per les barques, com puntets
que s'apaguen i s'encenen.

II

Venien, temps era temps,
mariners de llunyes terres
navegant alegrement
vent en popa, a tota vela.

Adornava aquella nau
una imatge de la Verge
que era joia en mar tranquil
i àncora ferma en tempesta.

Vingué un jorn tan malastruc,
cel i terra s'emmantellen
de núvols, rivets de foc
esquinçats per les centelles.

Abatuts els mariners,
l'esperança reconcentren
en la Verge que els somriu
des del mig de la capella.

"Si sou Estrella del mar,
il·lumineu-nos la barca
i porteu-la benvolent
a les ribes de la pàtria.

No volguéssiu defraudar
del nostre cor la pregària,
ni donar-nos per fossar
aquesta aigua escumejanta.

Si ens traieu d'aquell perill,
si podíem tornar a casa,
us farem un campanar
amb campanes verd daurades

i un cambril ben amorós
al bell mig d'un bell retaule;
una ermita us alçarem
si de nou riu la bonança."

El miracle va florir,
poc a poc tornà la calma;
claps de blau a dalt del cel
i en els cors la joia franca.

No tardaren a llucar
una mota blau morada,
turó ingent i fanaler
a orient de Collsacabra.

Arribats que són al port,
diligent vola la passa
carregada amb el tresor
que d'habitacle mudava.

Amb el cor vessant d'amor,
tot el poble l'acompanya
amb corones de timons,
de falgueres i vidalbes.

Cada vila que la veu
per Princesa la proclama
i a la rua s'afegeix
cap al cim de la muntanya.

Els ocells canten ardits,
pels torrents canten les canyes
i el solell hi aboca l'or
xarbotant a carretades.

Si en el mar veié sovint
créixer i créixer les onades,
tot l'amor veurà florir
en el cor de les gentades.

III

La Mare de Déu del Far
en imatge d'alabastre
té un posat tan amorós,
un mirar tan dolç i afable,

un somriure tan gentil
i una bellor incomparable,
que farà un jardí esplendent
d'aquest lloc soliu i aspre.

A mà dreta, un ramellet
de poncelles fresques i albes
que degué collir en pujar
als peus frescos d'aquests marges.

Molt més bell i encisador
el que amb la mà esquerra aguanta,
Raig de sol celestial,
Bri de llum quan desclou l'alba;

agafada amb dues mans
la mamella de la Mare,
quan reposa de xuclar
per temor d'ennuegar-se.

Mariners, bons mariners
que el tresor diví deixàreu
en penyora del promès
aquell dia inoblidable

a la muntanya del Far,
Pubilla de Collsacabra,
entorneu-vos-en al mar,
torneu-hi sense recança,

que la Verge des d'ací
guiarà la vostra barca.
De tothom sigueu Estel,
lluminós Arc de bonança.

El Santuari del Far dalt del cingle.
Foto: Esteve Tardà.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada