 |
Mare de Déu de la Salut. Santuari de Sant Feliu de Pallerols.
Foto: Josep Maria.
|
—Poema de Joan Benet i Petit, extret del llibre "El trobador de la Mare de Déu" vol. III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012—
I
Ai, serres de Collsacabra,
ungides de majestat,
qui us ha vist una vegada
no us podria oblidar mai.
En coixins de boires flonges
espolseu el cap rullat
i els peus cerquen les moixaines
cap al Ter i el Fluvià.
De regàlia primerenca,
heu baixat de Montfalgars
i, passant per Capsacosta,
heu fet cap a Puigsacalm.
Des d'ací, cap a Cabrera,
Déu te guard, serra d'Aiats;
al portell de Comajoan
us podreu emancipar.
Tot trescant per la carena
d'aquests cims asserenats,
cantarem una corranda
als riuets que heu infantat.
Tota terra bé ennoblíeu
donant-li celebritat,
que un cadell de Collsacabra
tot arreu fóra un canàs.
II
Si a llevant ens dirigíem
per cimeres i clotals,
quan a dalt de tot seríem
trobaríem un palau
que és estatge d'una Reina
que per ceptre té a les mans
les regnes amb què governa
el fosc torb de trons i llamps.
Les freixedes li fan ombra
i una font que té al davant
les lloances més enceses
fila ardida sens parar.
Entremig del fosc ombratge
s'entrelluca un campanar
que amb la veu de bronze deia:
"no passeu sense cridar".
Que el tresor de l'arquimesa
que a l'abast té de la mà
la fa rica i poderosa
com cap altra no n'hi ha.
Si salut és el que us manca
i és ombriua vostra llar,
de Salut ostenta el títol
i és el que més li escau.
Si és la set de la bellesa
la que us cal apaivagar,
és d'amor Mestra i Doctora,
tant com Ella ningú no amà.
Un retaule senyoreja
presidint la bella nau
i, al mig, com una perla
la Regina té el setial.
Del cambril sent de baixada,
la fatiga ja ha passat.
Braus tocoms de Collsacabra,
que manyacs us heu tornat!
En sortir del santuari,
tres vegades m'he girat;
no sabia acomiadar-me
de la que em té el cor robat.
Tornarem, la Mare dolça,
a oferir-vos un bell ram
d'amoretes i enyorances
que en l'absència floriran.
Sortirem per la vall fresca
que a Olot mena tot pla plan,
retallada, fina i neta
com donzella de quinze anys.
Benaurada vall d'Hostoles,
amb Amer i el Pasteral,
Sant Feliu amb les muntanyes,
el riu Gurn i el pla d'en Bas.
III
La Verge de la Salut
per ningú no fou trobada,
ni els vestits duu rivetats
de llegendes d'or daurada.
Davallaven negres torbs
dels cimals de Collsacabra,
destruïen els esplets
i les terres socarraven.
Per lliurar-los dels estralls
de la plaga malaurada,
a Maria van anar,
l'Estel de la matinada.
De la font de la Salut
amb el títol l'adornaren;
en Joan Carbonés fou
qui l'ensenya enarborava.
Ell mateix va col·locar
una imatge mariana
petitona amb el Fillet
en una mena de balma
que ara rau sota el cambril
a la part de tramuntana,
la dels rocs de Claperols,
la que el freixes ombrejaven.
Cruïlla de caminals,
altre temps lloc de basarda,
s'és tornada lloc segur,
recer de pau i bonança.
En el jorn de Santa Creu,
que és diada assenyalada,
pujaran en processó
serpejant per la solana.
El dia de Sant Mateu,
del setembre fresca gala,
és el dia de l'aplec,
camins i còrrecs a l'ample.
L'edifici anà creixent
amb arrel ben arrelada;
en el curs del dissetè,
cada cor una alifara.
Si l'any nou el va aplanar
al buf de la francesada,
i al vint-i-u i trenta-cinc
per les lleis dades a Espanya,
es dreçava de bell nou
d'any en any més fresca i ampla,
amb aplecs de més renou
i cambrils de més volada.
Agraïts, bon ermità,
Déu us pagui la contalla;
si ens havem d'acomiadar,
farem abans la pregària:
"Si els esplets salveu dels camps,
en els cors serveu la flama
de l'amor que per tot mal
ha estat sempre el millor bàlsam."
 |
| Santuari i Hostal-Restaurant de La Salut de Sant Feliu de Pallerols. Foto: Josep Maria. |
 |
| Majòlica de la Mare de Déu de la Salut a l'exterior del Santuari. Foto: Josep Maria. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada