És quan reposa esgotat l'any
que s'escampa arreu
la música plàcida del Nadal.
I és llavors que madura en nosaltres el desig
de recomptar les generoses emocions
de tants instants viscuts al voltant del pessebre.
Per més vegades que haguem
desat les estovalles de molsa
a l'armari del temps,
sempre retorna l'alegria
de l'Infant que traspua tot l'amor del món
des d'un senzill bressol.
I, una vegada més,
necessitem amarar-nos de la seva dolcesa
mentre juguem a trepitjar sobre la neu
les passes, lentes i segures,
dels camells que segueixen
l'estel frisós per guiar-los
al Betlem més diví.
Xavier Huguet. Any 2016.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada