dijous, 15 de desembre de 2016

Abraçada eterna. Poema de Nadal de Montserrat Pujol.

ABRAÇADA ETERNA

Presència inefable
d'un Déu tan petit
que dintre l'Estable
fa dia a la nit.

Tothom diu: "Què passa?
Per què hi ha claror?""
És que ara ens abraça
Déu Nostre Senyor.


DESIG

Doneu-nos un cor gran
i una ànima ben dolça...
Volem ser com l'Infant
que neix entre la molsa.


Poemes de Montserrat Pujol (1897-1988).

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada