dissabte, 24 de desembre de 2016

Goigs del Pessebre

Al Pessebre agermanats,
cantem tots amb alegria.
Per sempre siguin lloats
Jesús, Josep i Maria.

La Diada de Nadal,
ens trobem a l'hora dolça
de cantar vora el portal,
entre suro, guix i molsa.
Xics i grans, meravellats,
hi fem llarga companyia.

Qui podia imaginar
Déu Infant en una cova!
Però un àngel ennova
als pastors la Bona Nova.
Els pastors, ben informats,
van, contents a l'establia.

Sant Josep, dret al seu lloc,
vetlla amb l'ànima commosa.
Duu un vestit morat i groc
de viola i de mimosa.
S'estentola, amb peus cansats,
a una vara que floria.

A Maria prou li escau,
puix és Reina de l'Empiri,
el vestit en blanc i blau,
blau de cel i blanc de lliri.
Té en el Fill els ulls clavats.
Déu Infant i qui ho diria!

Clica a la imatge per a
veure-ho més gran
Sant Josep, fidel espòs
de Maria, Mare Verge,
fa la vetlla al pobre clos,
com d'un ric palau, conserge.
Es desviu pels invitats
i els fa honors, amb cortesia.

Invitats, primer de tots,
uns pastors de la comarca.
Hi conversa, amb dolços mots
i els somriu, el Patriarca.
Resten tots com encisats.
Del Sant lloc, qui se'n mouria!

Han vingut de lluny uns Mags
-hom diria rics Monarques-;
Proveïts duen llurs sacs
de presents en belles arques.
Davant Déu Infant postrats,
tots li reten pleitesia.

Al Pessebre repassem
les lliçons de l'Evangeli.
Que la joia de Betlem
cor endins de tots arreli.
Oh, Pessebres transformats
en vivent Teologia!

Que l'Estel de l'Orient
orienti el nostre viure
i que amb pau indefallent
tot el món pugui conviure.
Bon Nadal! Felicitats
i brillant Epifania!

Lletra de Mn. Camil Geis.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada