17 d'agost: Sant Mamet de Cesarea i sant Jacint.
18 d'agost: Santa Helena. 19 d'agost: Sant Magí.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Oració a la Mare de Déu dels Dolors, de Joan Roís de Corella (1433-1497)

ORACIÓ A LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA TENINT SON FILL DÉU JESÚS EN LA FALDA, DAVALLAT DE LA CREU.

Mare de Déu dels Dolors, a Besalú
Ab plor tan gran que nostres pits abeura,
e greu dolor que nostre cor esquinça,
venim a Vós, filla de Déu e Mare;
que nostra carn dels ossos se arranca
i l'esperit desija l'ésser perdre,
pensant que, mort per nostres greus delictes,
ver Déu e hom, lo Fill de Déu e vostre
jau tot estès en vostres castes faldes.

Ab fonts de sang rega lo verge estrado
on, xic infant, lo bolcàs ab rialles;
i els vostres ulls estil·len tan gran aigua,
que pot llavar les sues cruels nafres,
fent ab la sang un engüent e col·liri
d'infinit preu per llevar-nos les taques
que el primer hom, com a vassall rebel·le
nos ha causat, ensems ab nostra culpa.

Lo vostre cor, partit ab fort escarpre,
de gran dolor vos mostra tan greu plànyer,
que els serafins, ensems ab tots los àngels,
mirant a Vós, planyent, aprenen dolre.
Plany-se lo món, cobert d'aspre celici;
crida lo sol, plorant ab cabells negres,
e tots los cels, vestits de negra sarga,
porten acords al plant de vostra llengua:

"Oh, Fill tot meu!, oïu a mi que us parle,
que en lo dur pal haveu oït lo lladre.
Puix no voleu que de present jo muira,
estiga ab Vós tancada en lo sepulcre;
jo us acollí en lo meu verge ventre;
ara Vós, Fill, rebeu-me dins la tomba;
que no es pot fer entre els vius jo converse,
puix que, Vós mort, és ja ma vida morta.

En major lloc no penseu jo m'estenga
del que Vós, Fill, pendreu dins en la pedra.
Giten a mi primera en la fossa,
que no us és nou dormir en los meus braços!
Cobrir-vos ha lo mantell que a mi cobre,
e si no us par vos baste tal mortalla,
la mia carn que, viu, haveu vestida,
no us sia greu que, mort, encara us cobra".

Mare de Déu, humil tostemps e verge,
llum d'aquest món, del Cel lluent carboncle:
mirra portam de nostra vida amarga,
dolent-nos fort com havem fet ofensa
al vostre Fill, Déu e senyor benigne.
Encens tenim que nostre cor perfuma,
que som contents se faça sacrefici
de nostra carn, si el vostre Fill ho mana.

E no gosam les nostres mans estendre
per a untar de vostre Fill insigne
lo cos sagrat; mas preneu aquest bàlsam,
que sens temor nostra llengua el confessa
Redemptor Déu, a Déu plaent oferta,
qui, al terç jorn, traent del fondo carçre
lo sants catius, lo veureu dins la cambra
més clarejant que el sol alt en lo cercle.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada