Meditació davant del sagrari, feta amb llenguatge cru i esperit compungit. És al mateix temps un acte de fe i amor i un examen de consciència.
"Mane nobiscum Dómine", que vol dir "Quedeu-vos amb nosaltres, Senyor" (Lc 24, 29), és el títol que va escollir el Papa Joan Pau II per a proclamar, el mes d'octubre de 2004, l'Any de l'Eucaristia*.
¿Vos tornaré a deixar, Jesús dolcíssim?
¿Vos tornaré a deixar?
Eix llas que'm lligáreu suavíssim
¿lo tornaré trencar?
¿Tornaré beure en fètida cisterna
les aygues del plaher,
deixant les vostres, font de vida eterna
del celestial verger?
¿A perdre us tornará l'ànima mia,
joyell que la adornau,
divina perla que á la terra envía
l'onada del cel blau?
¿Lo tornaré deixar tot solitari
lo cor hont féreu niu?
¿demà restarà buyt aquest sagrari
que avuy ab flors guarniu?
¿La fera del pecat esgarrifosa
hi tornará á fer cau?
¿se posarà l'aruga en eixa rosa
que Vos esbadellau?
Nó, Jesús, nó; mon esperit es vostre,
per sempre y tot sencer;
Jo'l llansaré defora á qui no's postre
davant vostre poder.
Gelós aprés vos tancaré les portes,
per que no us en aneu,
de mos bells somnis ab les branques mortes
que vaig tallant arreu.
De mon jardí daré les flors y fulles
al vent de la tardor,
perquè damunt de totes ses despulles
floresca vostre amor.
Jesús, bellesa antiga y sempre nova,
si tart jo us he trobat,
per enriquir á l'ánima que us troba
per Vos es aviat.
No hi deixeu apagar eixa llum clara
que aquí Vos hi heu encès;
no us en aneu, no us en aneu encara,
no us en aneu may més!
* Comentaris i text extrets del llibre "Jacint Verdaguer: Caritat", de Joan Carreres i Péra. Editorial Claret, 2010.
.
"Mane nobiscum Dómine", que vol dir "Quedeu-vos amb nosaltres, Senyor" (Lc 24, 29), és el títol que va escollir el Papa Joan Pau II per a proclamar, el mes d'octubre de 2004, l'Any de l'Eucaristia*.
 |
| Sagrari de la parròquia de Sant Mateu de Vallirana Foto: Parròquia de Vallirana |
¿Vos tornaré a deixar?
Eix llas que'm lligáreu suavíssim
¿lo tornaré trencar?
¿Tornaré beure en fètida cisterna
les aygues del plaher,
deixant les vostres, font de vida eterna
del celestial verger?
¿A perdre us tornará l'ànima mia,
joyell que la adornau,
divina perla que á la terra envía
l'onada del cel blau?
¿Lo tornaré deixar tot solitari
lo cor hont féreu niu?
¿demà restarà buyt aquest sagrari
que avuy ab flors guarniu?
¿La fera del pecat esgarrifosa
hi tornará á fer cau?
¿se posarà l'aruga en eixa rosa
que Vos esbadellau?
Nó, Jesús, nó; mon esperit es vostre,
per sempre y tot sencer;
Jo'l llansaré defora á qui no's postre
davant vostre poder.
Gelós aprés vos tancaré les portes,
per que no us en aneu,
de mos bells somnis ab les branques mortes
que vaig tallant arreu.
De mon jardí daré les flors y fulles
al vent de la tardor,
perquè damunt de totes ses despulles
floresca vostre amor.
Jesús, bellesa antiga y sempre nova,
si tart jo us he trobat,
per enriquir á l'ánima que us troba
per Vos es aviat.
No hi deixeu apagar eixa llum clara
que aquí Vos hi heu encès;
no us en aneu, no us en aneu encara,
no us en aneu may més!
 |
| Capella del Santíssim Catedral de Tarragona. Foto: Amador Álvarez |
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada