Damunt la palla i Palla joiosa. Poemes de mn. Ramon Muntanyola

DAMUNT LA PALLA

Damunt la palla tremola,

tremola un Déu fet Infant.

Tremola com fulla d'àlber,

com un estel esglaiat.

Damunt la palla tremola,

tremola del fred que fa:

Tremolen llavis i galta,

tremola el cos, i les mans.

Damunt la palla tremola,

tremola i tremolarà.

Perquè tremolen els arbres,

perquè tremolen els mars,

perquè tremolen els homes

i és la terra tremolant

l'Infantó de l'Establia

tremola i tremolarà.

PALLA JOIOSA

Joiosa, la palla

fa avui de bressol.

Joiosa, la palla

l'Infant embolcalla...

i es daura de Sol.

.