divendres, 11 d’octubre de 2013

Ingratitud. Poema de Mn. Cinto Verdaguer

Al·legoria on el poeta-capellà reflexiona sobre la lluita entre el bé i el mal, el valor infinit de la Redempció de Jesucrist i la ingrata resposta dels homes al do del Pare*.

Creu al costat de l'ermita de
Sant Martí Xic, de Masies de
Voltregà (Osona)
¡INGRATITUT!

Eran dos combatents, en crua guerra
queya l'un sobre l'altre ab gran ardor;
ara abans ara 'l més valent aterra
al que ¡cobart! Batalla de traydor;

Arriba un ters: del Gòlgota en la serra
se posa entre ells, diví mediador;
ferit per llurs espases cau á terra,
los brassos aixamplant, obrint lo Cor!

Es Cristo; al vèurel moribunt son Pare,
que era un dels dos, l'abrassa, requerint
al altre lluytador que no despare,
puix es son Fill hermós qui está morint!

Venía l'home á redimir; mes ¡ay!
que l'home encara 'l va ferint com may!


* Comentari i text procedent del llibre "Jacint Verdaguer: Caritat". Joan Carreres i Péra. Editorial Claret, 2010.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada