Goigs a sant Sebastià i el Vot del Pelegrí. Tossa de Mar (La Selva, Girona).

GOIGS A LLAOR DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT SEBASTIÀ, QUE AMB SINGULAR DEVOCIÓ ÉS VENERAT A LA VILA DE TOSSA.

Imatge de sant Sebastià a l'església parroquial de Tossa de Mar.
Al seu costat uns relleus dels Sants Metges Cosme i Damià fets per l'escultor Domènec Fita. Foto: Josep Maria

Patró i màrtir sobirà
invoquem vostra clemència.
Màrtir sant Sebastià
guardeu-nos de pestilència.



Molt grans foren els turments
que heu patit segons és vist,
convertint a moltes gents
a la fe de Jesucrist,
per ço venim suplicant
amb rendida reverència.
...
A l'any mil quatre cents,
segons diu la història fiel,
era eixa Vila empestada
per càstig exprés del cel,
i al invocar vostra ampar
li logràreu indulgència.

Eixa nostra Vila hermosa
per vostre braç poderós,
mai ha patir mala cosa
si portant-vos al Socors
amb rendida humilitat
implora vostra clemència.
...
Ditxosa vila de Tossa
dóna gràcies sens cessar,
a un Sant que amb tant d'afecte
es digna per tu pregar
al mantell de son empar
recorre per experiència.
...


Edició de l'any 1957

En aquesta edició dels Goigs hi ha estrofes amb diferent lletra.

La devoció de Tossa a sant Sebastià va lligada a la promesa del Pelegrí de Tossa que cada any va en processó fins a la capella de sant Sebastià de Santa Coloma de Farners.
La ruta és penitencial. El Pare Pelegrí representa el poble de Tossa. Rep el tractament de Vós i en el camí no es parla. Només es resa. Els qui no poden acompanyar-lo físicament, ho fan en esperit.
El dia 20 de gener, festa de sant Sebastià, a Tossa i a les 7 del matí es fa la Missa del Cantar amb la presentació del Pare Pelegrí. Es fa la Processó fins al Socors. Després de besar les relíquies, el Pare Pelegrí rebrà el Salconduit de les autoritats i emprendrà el camí de Santa Coloma.



LLEGENDA DE LA DEVOCIÓ DE TOSSA A SANT SEBASTIÀ  Extret del treball de recerca "El Pare Pelegrí" de l'alumne Francesc Aromir Hernández, de 2n de Batxillerat, fet a l'any 2005. Podeu trobar el treball complet fent clic aquí.

L'home, des de la més remota antiguitat, sempre ha associat el mal corporal amb la transgressió i el pecat. Una dependència que retrobem també en la fe popular cristiana, com ho evidencien els nostres goigs: ...era eixa vila empestada / per càstig exprés del cel.
El pecat es pot redimir amb la penitència i la humiliació. Però, a vegades, no n'hi ha prou: cal la intercessió d’un sant que ens auxiliï en les nostres afliccions corporals i espirituals. Aquest sentit de càstig diví i la figura salvadora d’un sant, en el nostre cas de Sant Sebastià, el retrobem en la llegenda tossenca sobre la pesta.
Es conta que una dona que fugia del poble empestat trobà, en el lloc conegut com la Creu del mas Serra (desaparegut des de segles), un jovencell que li preguntà d'on venia i per què anava esmaperduda. Acabada l'explicació, el jovencell li digué que la pesta era un càstig del cel per haver abandonat la fe d'antany i per la feble devoció a Sant Sebastià. El poble, per redimir-se dels seus pecats, havia d'anar en pelegrinatge a una capella del sant.
Per tant, calia penjar al cim d’una de les torres de les muralles de la vila un xai escorxat i dirigir-se cap al lloc on la blanca pell es tornaria negra, car d’aquella direcció venia la pesta. El xai aparegué negre per la banda de ponent i des de llavors es va a la capella de Santa Coloma de Farners.
No és difícil descobrir alguns significats al·legòrics en aquesta llegenda. És evident que el jovencell és el mateix Sant Sebastià que indica als pescadors el camí de la salvació.
Però el punt central de l'al·legoria és el xai. El xai és Crist, l'Anyell de Déu, que es torna a sacrificar per redimir el poble pecador. Què és la pesta sinó el pecat que taca de negre el blanc i immaculat mantell? Què és la torre, on s'havia de penjar el xai escorxat sinó el símbol de tot un poble? Només exposant la pell en la torre més alta, és a dir en la torre de l'homenatge, els tossencs renovaven la pròpia fe en el Senyor i, al mateix temps, posaven el poble sota la seva protecció.
Per ara, com deia al començament, la data del vot del poble roman desconeguda. Els goigs, seguint una tradició popular, ens diuen que s'esdevingué a l'any mil quatre-cents. En efecte, en el segle XV es varen registrar a Catalunya no menys de 22 epidèmies de pesta o malalties contagioses i altres tantes, sinó més, al segle següent.
Podria, doncs, ben ser que la que afectà Tossa fos una d’aquestes.
Ja al segle XVII era un fet consuetudinari enviar un Pelegrí a Santa Coloma de Farners per complir el vot. Tampoc sabem des de quan el tabernacle de Sant Sebastià es deixa a la capella dels Socors. Sabem, però, que la capella, feta construir per Antoni Caixa, fou acabada i beneïda l'any 1593. Per tant, és a partir de l'esmentada data quan hem de situar aquesta part de la litúrgia del vot. Segurament no passaran inadvertits els lligams litúrgics i de devoció entre Sant Sebastià i la Mare de Déu dels Socors, tantes vegades invocada pels tossencs, especialment pels mariners i pescadors.

Imatge de Sant Sebastià que es porta en processó a la capella dels Socors durant el Pelegrí de Tossa. Foto: Josep Maria
Representació del retorn del Pare Pelegrí, del pintor Josep Lleó, que es troba a la capella dedicada a sant Sebastià de l'església parroquial de Tossa de Mar. Foto: Josep Maria

Comentaris