20 d'octubre: Sant Corneli.
21 d'octubre: Santa Úrsula. 22 d'octubre: Sant Joan Pau II. 24 d'octubre: Sant Martirià. Sant Antoni Ma. Claret. 25 d'octubre: Mare de Déu del Collell. Sant Bernat Calvó. 26 d'octubre: Sants Llucià i Marcià. 28 d'octubre: Sant Judes Tadeu. 29 d'octubre: Sant Narcís.
OCTUBRE: Mes del Rosari.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Goigs a sant Sebastià. Tossa de Mar (La Selva, Girona)

Màrtir Sant Sebastià,
suplicam vostre potencia,
vullau a Jesús pregà
nos guarde de pestilència.



La devoció de Tossa a sant Sebastià
va lligada a la promesa del
Pelegrí de Tossa que cada any va en processó
fins a la capella de sant Sebastià de
Santa Coloma de Farners
Molt grans foren los torments
que heu patit segons es vist,
convertint a moltes gents
a la fe de Jesucrist,
per só venim suplicant
ab rendida reverència.

Puig Jesús vos ha promès
quan per Ell vàreu morir,
de tot mal libre quedés
lo devot que us vol servir,
tots humils a vos venim
implorant vostra clemència.

Poderós sou ab Déu, tant
que farà segons voleu,
per só a vos ve reclamant
ab grans crits lo poble seu
i el veieu sovint plorar
davant la vostra presència.

Altre metge no tenim
més apropiat que vos,
no mireu lo nostre crim
més siau-nos piadós,
deslliurau-nos d’aquell mal
que mata sens diferència.

La ruta és penitencial. El Pare Pelegrí
representa el poble de Tossa. Rep
el tractament de Vós i en el camí
no es parla. Només es resa. Els qui
no poden acompanyar-lo físicament,
ho fan en esperit.
Gloriós sant cavaller
surti de Vos tal virtut,
puig teniu tant gran poder
alcansau-nos la salut,
la qual Déu nos donarà
mediant vostra potència.

Vostra noblesa seguí
lo exercici més gloriós,
de amparar quan s.oferí
al cristià menesterós,
per la qual Dioclecià
feu fletxar-vos ab violència.

Viu nos trobaren, quan mort
se pensaven encontrar-vos,
perquè la mateixa mort
no se atrevia a matar-vos,
al Tirà vos repreneu
sens tenir-li reverència.

Grans ciutats i viles nobles
de la pesta, mal mortal,
heu deslliurat i molts pobles
de tot contagi fatal,
coixos, mancos i tulits
logren tots gran providència.

Goigs a sant Sebastià de Tossa de Mar
En lo any mil quatre-cents,
segons diu la història fidel,
era esta Vila empestada
per càstig exprés del cel,
en invocar vostre amparo
los lograreu indulgència.

Esta nostra Vila hermosa
per vostre braç poderós,
mai ha patit mala cosa
si portant-vos al Socós
ab rendida humilitat
implora vostra clemència.

En les nostres afliccions
acudim a Vos de cor,
esperant per mil raons
remei cert a tot dolor,
vullau-nos puig deslliurar
de la terrible dolència.

Dichosa Vila de Tossa
dóna gràcies sens cessar,
a un Sant que ab tant carinyo
se digna per tu pregar:
al manto de son amparo
recorra per experiència.

TORNADA:
Patró i màrtir soberà
ohiunos puig ab clemència,
vullau a Jesús pregar
nos guardi de pestilència.


El dia 20 de gener, festa de sant Sebastià, a Tossa i a les 7 del matí es fa la Missa del Cantar amb la presentació del Pare Pelegrí. Es fa la Processó fins al Socors. Després de besar les relíquies, el Pare Pelegrí rebrà el Salconduit de les autoritats i emprendrà el camí de Santa Coloma.



LLEGENDA DE LA DEVOCIÓ DE TOSSA A SANT SEBASTIÀ  Extret del treball de recerca "El Pare Pelegrí" de l'alumne Francesc Aromir Hernández, de 2n de Batxillerat, fet a l'any 2005. Poder trobar el treball complet fent clic aquí.

L’home, des de la més remota antiguitat, sempre ha associat el mal corporal amb la transgressió i el pecat. Una dependència que retrobem també en la fe popular cristiana, com ho evidencien els nostres goigs: “era eixa vila empestada / per càstig exprés del cel.
El pecat es pot redimir amb la penitència i la humiliació. Però, a vegades, no n’hi ha prou: cal la intercessió d’un sant que ens auxiliï en les nostres afliccions corporals i espirituals. Aquest sentit de càstig diví i la figura salvadora d’un sant, en el nostre cas de Sant Sebastià, el retrobem en la llegenda tossenca sobre la pesta.
Es conta que una dona que fugia del poble empestat trobà, en el lloc conegut com la Creu del mas Serra (desaparegut des de segles), un jovencell que li preguntà d’on venia i per què anava esmaperduda. Acabada l’explicació, el jovencell li digué que la pesta era un càstig del cel per haver abandonat la fe d’antany i per la feble devoció a Sant Sebastià. El poble, per redimir-se dels seus pecats, havia d’anar en pelegrinatge a una capella del sant.
Per tant, calia penjar al cim d’una de les torres de les muralles de la vila un xai escorxat i dirigir-se cap al lloc on la blanca pell es tornaria negra, car d’aquella direcció venia la pesta. El xai aparegué negre per la banda de ponent i des de llavors es va a la capella de Santa Coloma de Farners.
No és difícil descobrir alguns significats al·legòrics en aquesta llegenda. És evident que el jovencell és el mateix Sant Sebastià que indica als pescadors el camí de la salvació.
Però el punt central de l’al·legoria és el xai. El xai és Crist, l’Anyell de Déu, que es torna a sacrificar per redimir el poble pecador. Què és la pesta sinó el pecat que taca de negre el blanc i immaculat mantell? Què és la torre, on s’havia de penjar el xai escorxat sinó el símbol de tot un poble? Només exposant la pell en la torre més alta, és a dir en la torre de l’homenatge, els tossencs renovaven la pròpia fe en el Senyor i, al mateix temps, posaven el poble sota la seva protecció.
Per ara, com deia al començament, la data del vot del poble roman desconeguda. Els goigs, seguint una tradició popular, ens diuen que s’esdevingué a l’any mil quatre-cents. En efecte, en el segle XV es varen registrar a Catalunya no menys de 22 epidèmies de pesta o malalties contagioses i altres tantes, sinó més, al segle següent.
Podria, doncs, ben ser que la que afectà Tossa fos una d’aquestes.
Ja al segle XVII era un fet consuetudinari enviar un Pelegrí a Santa Coloma de Farners per complir el vot. Tampoc sabem des de quan el tabernacle de Sant Sebastià es deixa a la capella dels Socors. Sabem, però, que la capella, feta construir per Antoni Caixa, fou acabada i beneïda l’any 1593. Per tant, és a partir de l’esmentada data quan hem de situar aquesta part de la litúrgia del vot. Segurament no passaran inadvertits els lligams litúrgics i de devoció entre Sant Sebastià i la Mare de Déu dels Socors, tantes vegades invocada pels tossencs, especialment pels mariners i pescadors.

Imatge de Sant Sebastià que es porta en processó a la capella dels Socors durant el Pelegrí de Tossa. Foto: Josep Maria
Representació del retorn del Pare Pelegrí, del pintor Josep Lleó, que es troba a la capella dedicada a sant Sebastià de l'església parroquial de Tossa de Mar. Foto: Josep Maria
Imatge de Sant Sebastià a l'església parroquial de Tossa de Mar. Al seu costat uns relleus dels Sants Metges Cosme i Damià fets per l'escultor Domènec Fita. Foto: Josep Maria


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada