La Cançó de sant Ramon, cantada per una russa* (setembre de 1895).
*Entre els mesos d'agost i d'octubre del 1895, la Capella Nacional Russa, de resultes dels contactes que l'Orfeó Català mantenia amb entitats corals estrangeres, oferí diversos concerts a la capital catalana, els quals varen rebre tota mena d'elogis, que es van incrementar quan el seu director, Dimitri Slaviansky d'Agreneff, incorporà al repertori cançons populars catalanes, com "Lo mestre", i "Sant Ramon de Penyafort", harmonitzades per Francesc Alió i Enric Morera respectivament. Maragall recull poèticament l'efecte que li causà aquesta cançó, interpretada en solitari i amb una perfecta vocalització catalana per una de les filles del director, en la seva primera tanda de concerts a Barcelona, i que, d'entre totes les catalanes, es convertí en peça d'èxit garantit.
—Comentari d'Imma Farré en la seva edició de "Visions i Cants" de Joan Maragall, de l'editorial Proa—
 |
| Sant Ramón de Penyafort |
"La Mare de Déu un roser plantava",
la immòbil donzella cantava encisada,
els ulls admirats del propi miracle,
en llavis eslaus la mel catalana.
"D'aquell sant roser naixia una branca".
Cantava cançons de la meva mare,
que quan jo era infant ja me les cantava,
i ara que sóc gran les canta l'eslava.
"Nasqué Sant Ramon, fill de Vilafranca".
Si sap lo que diu, no sap lo que alcança,
i canta indecisa la suau cançó estranya,
ullpresa del flam que encén en els altres.
"Confessor de reis, de reis i de papes".
La canta de prop i sembla llunyana.
Llunyana la veig i encara allunyar-se.
La veig que se'n va per l'estepa blanca,
cantant Sant Ramon, fill de Vilafranca.
"La Mare de Déu un roser plantava".
—Joan Maragall—
—Joan Maragall—
*Entre els mesos d'agost i d'octubre del 1895, la Capella Nacional Russa, de resultes dels contactes que l'Orfeó Català mantenia amb entitats corals estrangeres, oferí diversos concerts a la capital catalana, els quals varen rebre tota mena d'elogis, que es van incrementar quan el seu director, Dimitri Slaviansky d'Agreneff, incorporà al repertori cançons populars catalanes, com "Lo mestre", i "Sant Ramon de Penyafort", harmonitzades per Francesc Alió i Enric Morera respectivament. Maragall recull poèticament l'efecte que li causà aquesta cançó, interpretada en solitari i amb una perfecta vocalització catalana per una de les filles del director, en la seva primera tanda de concerts a Barcelona, i que, d'entre totes les catalanes, es convertí en peça d'èxit garantit.
—Comentari d'Imma Farré en la seva edició de "Visions i Cants" de Joan Maragall, de l'editorial Proa—
 |
| Versió revisada de l'antiga cançó popular |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada