El Camí de la Creu. Via Crucis.

EL CAMÍ DE LA CREU.
Traduït en català rossellonès per mossèn J. Falguére. Any 1903.
Es pot consultar el llibre i text complet a la web de la Universitat de Perpinyà clicant aquí.

PREGÀRIA PREPARATÒRIA:

O Jesus, nostre amable Salvador, miraunos assí agenollats als vostres peus, per implorar vostra divina misericordia per nosaltres y per las ánimas dels fidels difunts. Dignaunos aplicar à tots los merits infinits de vostra sagrada Passio que anem à meditar. Feu que dins aquet cami de sospirs y de llágrimas ahont entrem, nostres cors siguin talment contrits y penedits, que abrassem ab alegria totas las contradiccions, las pénas y las humiliacions d'aquesta vida.

Y vos, ô divina Maria, que la primera nos haveu ensenyat á fer lo cami de la Creu, obteniu de l'adorable Trinitat que digni acceptar en reparació de tantas injurias que li son fetas, los sentiments de dolor y d'amor que l'Esperit-Sant nos afavorirá dins aquet sant exercici.

Senyor, malgrat vostra innocencia

Es jo, cruel, que 'us he donat la mort.

Podreu vos en vostra clemencia

Me concedir un altre sort.

PRIMERA ESTACIÓ. Jesus es condemnat à mort.

Considerem la somissió admirable de Jesus quan Ell reb aqueixa injusta sentencia, y esforcemnos de bé nos persuadir que va pas ser solament Pilat que lo va condemnar, mes nosaltres tots assi presents, y tots los pecadors de l'univers que demanavan la seua mort.

Diguemli donchs, penetrats del mes viu dolor: O adorable Jesus, puix són los nostres pecats que vos han conduhit á la mort, feu que'ls detestem de tot nostre cor, á fi que lo nostre penediment y la nostra penitencia nos obtinguin perdó y misericordia.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Ay! baix aqueixa creu pesanta

Anyell divi, porteu nostres pecats:

Sobre vostra carn sacrosanta

Lo amor los ten estacats.

SEGONA ESTACIÓ. Jesus es carregat de sa creu.

Considerem ab quina dolsura Nostre divi Mestre reb sobre de las seuas espatllas macadas y cubertas de sanch lo terrible instrument del seu suplici. 

Es aixis qu'Ell vol nos ensenyar à portar la nostra creu, acceptant ab la més gran resignació los mals que nos son enviats del Cel, ó que nos venen de la part de las criaturas.

O dolsissim Jesus, no era pas à Vos à portar aqueixa creu, puix erau Vos innocent, més nosaltres miserables pecadors, carregats de tota espécia d'iniquitats. Doneunos donchs la forsa de vos imitar, suportant sens murmurar las penas y las desgracias d'aquesta vida, que dins l'ordre de vostra paternal Providencia, tenen de ser per nosaltres l'ocasió de satisfer à vostra justicia y lo medi per arrivar à la pátria celestial.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Cel! caminant ab gran fatiga,

Aflequehit per lo pes de la creu,

A caure à terra vos obliga,

No'n poguent ja mès, Jesus meu.

TERCERA ESTACIÓ. Jesus cau baix lo pes de sa creu.

Considerem Jesus entrat dins lo cami del Calvari. La sanch qu'Ell ha derramada en la flagelació y lo coronament d'espinas, ló ha talment aflaquehit, qu'Ell cau baix lo pes de sa creu, y no se torna alsar que després de las més injuriosas insultas qu'Ell sufreix sens mostrar cap sentiment d'indignació. Mirau aqui com Ell ha volgut expiar totas las nostras caygudas y nos apendrer à nos rellevar per los rigors de la penitencia, quan havem tingut lo malhor de caurer dins l'abisme del pecat.

O bo Jesus! allargueunos una ma socorrivol al mitx de tants perills à que sem exposats. Digneu nos fortificar dins las nostras flaquesas, à fi que després de haver vos seguit coratjosament sobre del Calvari, poguem hi gustar los fruyts deliciosos del aybre de vida, y esdevenir eternalment horósos ab vos.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Ahont aneu, divina Mare?

Quina dolor! Per vos tinch jo espant!

Sobre d'aqueixa montanya, are,

Morirá 'l vostre dols infant.

QUARTA ESTACIÓ. Jesus encontra á la seua santissima Mare.

Considerem quant fou dolorós per aqueix divi Fill de veurer aqueixa Mare benamada en circumstancias tant cruels, y per Maria de veurer al seu amable Fill inhumanament rossegat per una turba de malvats, al mitx d'un poble innumerable que lo carregan d'injurias. A n'aquesta vista, 'l seu cor de mare es travessat de mil espasas y entregat à tots los torments. Ella voldria deslliurar 'l nostre Salvador y lo arrencar de las mans dels seus borreus, més Ella sab que té de se obrat aixis la nostra salvació. Unint donchs al sacrifici del seu Fill lo sacrifici del seu amor, Ella pren part à totas las seuas sufrensas y se estaca à Ell fins al ultim sospir.

O Maria, mare de dolor, obteniunos aqueix amor ardent ab lo qual vàreu acompanyar à Jesu-Christ sobre de la montanya santa, y aqueixa fermedat que vareu fer pareixer al peu de la creu, à fi que constantment hi restem ab vos, y que rés no puga may no 'ns separar.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Ja que es jo que som culpable,

Retireu vos, ô poble Cyreneu;

Vull sol jo, ô creu adorable,

Vos portar com bon fill de Deu.

QUINTA ESTACIÓ. Simon, lo cirineu, ajuda à Jesus à portar sa creu.

Considrem la gran bondat de Jesus envers nosaltres. Si permet que l'ajudin à portar la seua creu, es pas per que manca de forsas ja que 's Ell que sosté l'univers; més Ell vol nos ensenyar per aqui à unir las nostras sufrensas à las seuas, y à pendrer part ab Ell à n'el seu calzer d'amargura.

O Jesus, lo nostre Mestre, Vos n'haveu begut lo que hi havia de més amarch, y no 'ns he haveu deixat que la part més petita. No permeteu que siguem prou enemichs de nosaltres mateixos per la refusar. Feu al contrari que l'acceptem de bona gana à fi que meresquem de participar un dia als torrents de delicias ab losquals inundeu vostres elegits dins lo Cel.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Senyor, ay si! que 's cambiada

Vostra hermosura, encant dels elegits!

Ingrats, podreu à tal mirada

Restar ab vostres durs sentits?

SISENA ESTACIÓ. Una dona piadosa aixuga la cara de Jesu-Christ.

Considerem l'acció heróica d'aqueixa santa dona que se avansa al mitx de la turba dels soldats per veurer lo seu divi Mestre. Ella lo veu tot cobert d'escupinyadas, de pols, de suor y de sanch. Una tal vista entristeix la seua anima fins à las llágrimas, y lo seu amor la posant al dessus de tot temor, ella s'apropa de Jesus, aixuga aqueixa cara desfigurada, aqueixa cara august que fa la soberana felicitat dels sants y devant laqual los angels se cobreixen de llurs alas no poguent ne sostenir la resplendor.

O Jesus, lo més hermos dels infants dels homes! En quin estat vos ha reduhit lo vostre amor per nosaltres! No, jamay haveu estat mes digne de tot nostre amor y de las nostras adoracions. Vos adorem donchs y agenollats al devant de vostra divina Majestat, vos supliquem que volgueu descuydar totas las nostras ofensas, y tornar à nostra ánima la seua primera innocencia, qu'ella ha pérduda per lo pecat.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

De sos borreus baix las feridas,

Un segon cop ne cau lo Home-Deu,

Eixos infames deicidas

Ja 'l voldrian sobre la Creu.

SETENA ESTACIÓ. Jesus cau per la segona vegada.

Considerem lo Fill de Deu fet home cayguent una segona vegada. Contemplem aqueixa santa Victima estesa pel sol baix lo pés del feix horrible del aybre de la Creu, exposada de nou à la crueldat dels soldats y dels seus borreus. Es encara per nos donar probas del seu amor infinit que Jesu-Christ permet aqueixa segona cayguda. Ell vol també nos mostrar per aqui que recayguent nosaltres tant soviny dins lo pecat, no debem per aixo jamay perdrer confiansa, més tot esperar de la seua misericordia, y que, al mitx de las més grans affliccions, cal pas se deixar anar al descoratjament, que lo camí del Cel es sembrat d'arsas y d'espinas, que, avans de poguer arrivar à la gloria del Cel, cal primer passar pel crisol de las sufrensas.

O Jesus, nostra forsa, preserveunos de tota recayguda, y permeteu pas que tinguem lo mahor en nos perdent de nos fer inutils tantas fatigas y penas que haveu sufertas per nos deslliurar de la mort eterna.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Ploreu pas mas dolors y penas,

Ploreu per vos, ô fillas d'Israël!

Que Deu ne trenqui las cadenas

Del pecat que 'us tánca lo Cel.

VUYTENA ESTACIÓ. Jesus consola á las fillas d'Israël que 'l segueixan.

Admirem assi la generositat incomparable de Jesu-Christ. Ell descuyda, en alguna manera, las seuas propis sufrensas per no se ocupar que de las sufrensas de las santas donas y de 'ls hi procurar las consolacions de lasquals tenian menester en lo gran abatament ahont lo seu estat deplorable 'ls havia jitadas. Recomanant als hi de no pas plorar sobre d'Ell, sinó sobre d'ellas mateixas y sobre de llur perfida patria, Ell nos ha fet sentir que lo seu cor seria poch sensible à la nostra compassió, si primer comensavan pas per plorar los nostres pecats que son la sola causa dels seus dolors.

O Jesus! verdader consolador de las animas afligidas, digneu jitar sobre de nosaltres un ull de tendresa y de misericordia, feunos la gracia de vos acompanyar sempre en lo cami de la creu ab las fillas de Jerusalem, à fi d'hi ohir com ellas paráulas de vida, y d'hi juhir de vostras inefables consolacions.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Senyor, ja cauheu de flaquesa:

Seu pas mès lo Deu poderós y fort?

Es lo pecat ab sa vilesa

Que vos conduheix à la mort.

NOVENA ESTACIÓ. Jesus cau per la tercera vegada.

Jesus arriva en fi al cim del Calvari. Ell jita à las horas los seus ulls sobre del lloch hont va aviat à ser sacrificat pels seus enemichs. Lo que l'ocupa en aqueix moment són las nostras caygudas sens fi y l'inutilitat de la seua sanch per la major part dels pecadors. Aqueix pensament cruel consterna y afligeix lo seu tendre cor més que tots los suplicis qu'Ell ten encara de patir, jita la seua anima dins una tant profunda tristesa y dins un tant gran abatement que, sas forsas venint à li mancar com dins la seua agonia, Ell se deixa anar la cara contra terra.

O Jesus, victima d'amor, veus assi donchs que aneu à ser inmolat per la salvació dels homes. 

Digneunos aplicar los merits del vostre sacrifici dins lo temps, à fi que puguem nosaltres vos oferir lo de las nostras alabansas durant tota la eternitat.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Veniu, aixamplau vostras alas,

Angels del Cel, so 'l vostre Criador,

Cobriu sas plagas desigualas

Y eix cos nafrat de dolor.

DESENA ESTACIÓ. Jesus es despullat dels seus vestits.

Considerem quin doloros martiri fou lo de Jesu-Christ quan los borreus li arrencaren los seus vestits. Totas las plagas que havia rebudas y que havian colat la seua roba à la seua carn sagrada, se tornaren obrir en aqueix moment de la flagel·lació. Mes lo que li va ser encara mes sensible va ser de se veurer exposat tot nut à la vista d'una multitut inmens d'espectadors.

O Jesus, divi anyell! mirauvos aqui arrivat en lo lloch del vostre suplici sens que hajeu obert la boca per vos planyer. Ah! que 'l vostre silenci es eloquent y energich! Ab quina forsa nos predica ell la necessitat de reprimir las nostras impaciencias y las nostras murmuracions. Vos deixeu encara despullar dels vostres vestits per expiar lo malhor que havem tingut de perdrer lo dó precios de la gracia. Digneu donchs nos la fer recobrar y nos despullar de tota astaca 'l pecat, de tal manera que no vivim més que segons los sentiments del vostre Cor adorable.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Que's lo que fas, poble barbare?

Te'n vas donchs tu acabar lo teu crim?

La Creu es lo llit que 's prepare

A Jesus l'Amorosissim.

ONSENA ESTACIÓ. Jesus es clavat à la creu.

Considerem Jesus s'oferint als seus borreus per ser crucificat, y s'estenent ell mateix sobre del aybre de la Creu. Quins torments no degué Ell patir quan los cops de martell enfonsavan los claus en sas mans y en sos peus adorables. A las horas la seua carn se esquixa, los seus ossos se desconjuntan, los seus nervis se trencan, las seuas venas s'obren: la sanch rajant à bell doll acaba las seuas forsas y ajusta à tants horribles suplicis lo de la set la més ardent.

O pecat, malehit pecat! ets tu que fores la causa d'aqueixa mar de dolors dins la qual contemplem la victima de la nostra salvació.

Ah! Cristians, quin excés de amor! quina inmensa caritat! Que à n'aqueixa vista los nostres cors se esquinxin y se abrasin; que renuncian à tots los plaers de la terra, que siguin per sempre crucificats ab los de Jesus, y que 'ls nostres ulls deixin rajar nit y dia torrents de llagrimas.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Lo sol, en un crim tant horrible,

Enfosqueheix lo seu front radios,

Y la criatura insensible

Se conmóu à tal drama afròs.

DOTSENA ESTACIÓ. Jesus mor sobre de la creu.

Considerem Jesus, lo Deu de tota santedat morint entre dos celerats, y admirem la dolsura y la forsa del seu amor. Ell demana à son Pare lo perdo pels seus borreus, promet la seua gloria al bon lladre, recomana la seua Mare al deixeble ben amat, remet la seua anima entre las mans de son Pare, anuncia que tot es acumplert y mor per nosaltres. Al mateix moment, totas las criaturas publican la seua divinitat, la naturalesa entera se entristeix y sembla volguer se destrohir en vegent morir lo seu criador.

O pecadors! no hi haura sino nosaltres que restarem insensibles a n'aqueixa vista tant llastimosa? Alsem los ulls sobre del nostre Salvador, vegem l'estat horroros ahont los nostres pecats l'han reduhit. Ell nos perdona no obstant si lo nostre penediment es sincéra. Ell té los seus peus estacats per nos esperar, los seus brassos estésos per nos rebrer, lo seu costat obert y los seu cor ferit per derramar sobre de nosaltres totas las seuas gracias, lo seu cap inclinat per nos donar lo bés de pau y de reconciliacio. Corrim donchs tots al peu de la seua creu y morim per Ell, puix Ell es mort per nosaltres.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Miraulo donchs, Mare afligida,

Eix tendre fill malmés, sacrificat!

Nostra victima es consumida,

Vostre amor es crucificat.

TRETSENA ESTACIO. Jesus es baixat de la Creu y remés à sa santa mare.

Considerem lo dolor extrem d'aqueixa tendre Mare desprès de la mort de Jesus, lo seu divi Fill. Ella reb eix precios deposit entre sos brassos. Ella contempla la seua cara descolorida, sanchnanta y desfigurada. Ella veu los seus ulls y la seua boca tancats, lo seu costat obert, sas mans y sos peus foradats. Eixa vista es per ella un martiri inefable y del qual Deu sol pot coneixer tot lo preu.

O Maria! es nosaltres que sem la causa de la vostra afliccio y son los nostres pecats que han travessat la vostra anima, clavant Jesu-Christ à la creu. Digneu, ô Mare de misericordia, alcansar lo nostre perdo y nos permetrer d'adorar en vostres brassos nostre amor crucificat.

Imprimiu tant profundament en nostras animas las dolors que vareu ressentir al peu de la creu, que maymés no 'n perdem lo recort.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Prop d'eixa tomba benehida,

Vull jo morir de dolor y d'amor,

Per hi pohar un' altra vida,

Y pujar al etern bonhor.

CATORSENA ESTACIÓ. Jesus es posat dins lo sepulcre.

Veus assí donchs, Jesus, nostre carissim Redemptor, veus assi hont reposa lo vostre cos adorable, la preciosa prenda de la nostra salvacio. Feu que la nostra més gran consolacio, en aquesta vall de llagrimas sigue de nos ocupar dels suplicis y de la mort ignominiosa que haveu patit per nos redemir; y jà que no haveu volgut se posat dins un sepulcre nou sino per nos fer coneixer que 's ab un nou cor que tenim de nos apropar de Vos en lo sagrament adorable de vostre amor, digneu nos purificar de totas las nostras tacas, y nos fer dignes de nos asseurer soviny à la vostra santa taula. Sepulteu dins aqueixa mateixa tomba totas las nostras iniquitas y las nostras concupiscencias, à fi que morint à las nostras passions y à totas las cosas de la terra, per menar ab Vos una vida amagada en Deu, meresquem de fer una fi ditxosa, y de Vos contemplar cara a cara en las esplendors de vostra gloria inmortal.

Pare nostre... Avemaria..., Glòria...

Senyor, al fons de l'anima mia,

Grabeu los mals que vos han fet sufrir;

Y vos, ô divina Maria,

Cuyteuvos de nos protegir.