Goigs a la Mare de Déu dels Dolors -als Set Dolors de Maria Santíssima- Besalú (La Garrotxa, Girona)

Processó dels Dolors a Besalú. El divendres "de dolors" abans de la Setmana Santa.
Foto: M. Estarriola.

De set espases ferida
us mirem trista i plorosa
Verge i Mare Dolorosa
socorreu aquell qui us crida.
...
Puix Vós sou la tresorera
de la Gràcia Divina
la vila de Besalú
que amb viva fe
en Vós espera
sia per sempre assistida
si us reclama fervorosa.



 Corona de la Mare de Déu dels Dolors i Lletanies de la Verge dels Dolors:

La Mare de Déu dels Dolors de Besalú

Imatge processional de la Mare de Déu dels Dolors, a l'església de Sant Pere de Besalú.
Foto: Josep Maria.

Article per a la Revista de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú (2019) sobre els presents Goigs:

Així com la Corona dels Set Dolors de Maria, l’oració principal dels congregants de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, s’ha anat resant i transmetent durant moltes generacions fins avui, els Goigs s’han recuperat recentment. Així com es conservaven edicions antigues del text dels Goigs, s’havia perdut la manera de cantar-los. Gràcies a la recerca del Sr. Narcís Lagares i altres persones, es va poder refer la melodia d’aquests Goigs o Cobles que actualment es canten i que volen ser el més fidels possibles a com es cantaven antigament. Les “Cobles devotes del set dolors de Maria Santíssima de la vila de Besalú” es poden cantar en les Misses del Quinari com es devia fer antigament en les Misses del Septenari.

Com en tots els Goigs hi ha una Entrada que en aquest cas té la mateixa lletra que la Tornada. Són quatre versos que es canten al començar i després de cada estrofa:  

De set espases ferida
us mirrem trista i plorosa
Verge i Mare Dolorosa
socorreu aquell qui us crida
.

Hi tenim set estrofes que corresponen als Set Dolors de la Mare de Déu i una vuitena que fa referència a la devoció que li té el poble de Besalú. Per a les estrofes hi ha dues melodies, perquè les estrofes segona i quarta —segon i quart Dolor— es canten diferent.

La denominació “Cobles” i “Goigs” venen a ser el mateix. El nom de “Cobles” es feia servir antigament per a deixar com més clara la divisió del text en estrofes o en “cobles”, aptes per ser cantades o recitades. Quin és el seu origen? Sembla que la popularitat d’aquests cants ve del segle XV o XVI i per la devoció a la Mare de Déu del Roser. Se li cantaven els “set goigs” o “alegries” que va tenir Maria i d’aquí ve el nom de “Goigs”. Entre aquests “Goigs” cal destacar la invitació de l’àngel a Maria a alegrar-se en el moment de l’anunciació. A l’aplicar aquest cant a altres devocions, encara que es diguin Goigs, a vegades toquen temes dolorosos com la descripció del martiri d’alguns Sants, de la Passió de Crist o com en aquest cas, dels Set Dolors de la Mare de Déu. Aquesta tradició de cantar els Goigs en lloança a Déu, la Mare de Déu, els àngels i els sants en certes diades i de tenir-los impresos, amb un format molt característic, la trobem sobretot en els territoris de l’antic Regne d’Aragó. En altres llocs d’Espanya no se’n troben gaires i la devoció popular deriva més cap a himnes o poemes de diversos tipus.
Els Goigs solen estar impresos en una fulla de paper i en el format que tots coneixem. Gràcies a aquests fulls sabem detalls de la vida dels sants, de la història d’esglésies, ermites o capelles. Els lingüistes hi poden descobrir l’evolució del llenguatge. Els artistes poden gaudir d’uns gravats impresos sovint de gran bellesa. Els músics hi descobreixen el seu valor musical i melodies que s’han fet populars. Altres en valoren les tècniques d’impressió o el seu atractiu col·leccionista...
Però per sobre de tot això, en paraules de l’arquebisbe de Tarragona,  els goigs són “una formosa manera de pregar”.  Es lloa a Déu, a vegades per la intercessió de la Mare de Déu o d’algun sant, tot cantant amb alegria i esperança. Són una manera de fer comunitat, perquè els goigs estan pensats per a ser cantats col·lectivament. Tot i que hi ha lletres i músiques que són les mateixes a tot arreu, moltes són pròpies de cada lloc, amb maneres de dir i d’expressar-se més apreciades pels fidels. La major part dels Goigs han estat escrits quan la litúrgia era en llatí i aquests cants en llengua vernacla, cantats dins l’església, són una bonica manifestació del sentir religiós del nostre poble i de les arrels cristianes de Catalunya.

En moltes poblacions trobem edicions dels Goigs o Cobles dels Set Dolors de la Mare de Déu molt semblants als de Besalú. Per exemple a Cassà de la Selva, amb una lletra ben igual. Inclús en alguns llocs s’hi afegeix un vuitè Dolor, posant-hi en quart lloc el dolor de la Mare de Déu en veure a Jesús assotat i coronat d’espines —l’Ecce Homo—, que no hi és present en la versió dels Set Dolors.

Els tres primers Dolors que es canten fan referència a la infància de Jesús. El primer dolor és quan Maria en el Temple “allà oíreu la sentència tan sentida / que Simeó a Vós proposa”. El segon dolor es dona per la persecució d’Herodes a la Sagrada Família: “cap a Egipte Vós fugíreu / treballs sens mida passàreu / per terra aspra i escabrosa”. I el tercer és per la pèrdua de Jesús en el Temple a l’edat de dotze anys, on es va quedar ensenyant als Mestres de la Llei sense que ho sabessin els seus pares: “Quan perdéreu el Messies / fonc lo ters dolor sensible / trobar-lo no fou possible / cercant-lo Vós per tres dies”.
Els quatre Dolors que queden fan referència a la Passió i Mort de Jesús. El quart va ser “quan encontràreu / Vostre Fill sense figura / i en el carrer d’Amargura / amb creu al coll el trobàreu...”. Quan Jesús és clavat a la Creu i la Maria contempla la seva mort “El cinquè Dolor tinguéreu / quan Jesús crucificaren / i ben alt l’enarbolaren / i quan moria veiéreu / mirant l’autor de la vida / mort, que vista llastimosa. El sisè dolor va ser al desclavar a Jesús de la Creu “quan ja mort en vostres braços / Jesús de la creu baixaren”. I el setè quan van posar a Jesús en el sepulcre: “dins la sepultura / Jesús Vostre fill tancaren / Oh que sola us sentíreu / Mare trista i amorosa”.
La vuitena estrofa o epíleg fa referència a la devoció del poble que canta i resa els Set Dolors de la Mare de Déu:
Puix Vós sou la tresorera
de la Gràcia Divina
la vila de Besalú
que_amb viva fe_en Vós espera
sia per sempre assistida
si us reclama fervorosa.

D’aquesta manera, en la devoció a la Mare de Déu dels Dolors es destaca el sentiment de dolor de la Verge Maria davant dels sofriments del seu fill Jesús. Els set episodis que relaten aquests Goigs mostren com Maria va acompanyar al seu Fill en la seva missió de Redemptor. Així Maria rep a vegades el títol de Corredemptora.

En un moment que hi ha un bon afany per a recuperar els Goigs que són una mostra de la fe i la devoció popular del nostre poble, també cal que aquests no perdin la seva finalitat de ser cantats pel poble per acudir a Déu, als sants o en aquest cas a la Mare de Déu dels Dolors, d’una manera tan nostra i tan maca.
Verge i Mare Dolorosa, socorreu aquell qui us crida”.
Mn. Josep Maria Viñolas Esteva


.

Comentaris