Goigs al Sant Crist de Bellpuig (Urgell, Lleida)

GOIGS DE LA MIRACULOSA IMATGE DEL SANT CRIST DE BELLPUIG VINGUT DE BORMIO.

Sant Crist de Bellpuig o de Bormio

Contemplem amb pensa pura
amb amor i pietat.
Plorem tots "vent" la figura
de Jesús crucificat.

Contemplem amb quanta pena
estava posat en creu
Jesucrist per a l'esmena
dels pecats del poble seu.
Oh favor immens d'un Déu
de morir per l'home ingrat.
...
Quan de l'aigua necessiten,
en devotes processons
de tot l'Urgell us visiten
venen grans xics i minyons
oint ses deprecacions
remeieu la sequedat.

Puix esteu en creu clavat
per remei del pecador.
Oïu la necessitat
Jesús nostre Redemptor.


Edició del 2023

Agraeixo a mn. Abel Trulls l'aportació d'aquests Goigs i l'enllaç a les webs creades en motiu de l'Any Jubilar (2023) en honor dels 400 anys de la primera arribada del Crist de Bormio a Bellpuig i 70 del seu retorn.
cristdebormio.com / Facebook / Instagram


Edició del 1975

Agraeixo a l'Arxiu Josep Companys Plana, de Tarragona, l'aportació d'aquests Goigs.

Edició del 1786. Font: Biblioteca de Catalunya.

El Sant Crist de Bormio. L'esdeveniment més important del segle XVII a Bellpuig va ser l'entrada del Sant Crist de Bormio amb tot l'ambient religiós que promogué. Es conserven retalls de paper del segle XVII, algun de 1623, i un acta notarial, que també sembla d'aquest temps.
Foto i més informació: bellpuig.cat

Foto: bisbatsolsona.cat. Més informació: cristdebormio.com.

En els anys de 1620 es venerava a Bormio (Itàlia) un bell Sant Crist, en un altar lateral del temple parroquial. Caigué damunt la devota Bormio la cruel persecució dels calvinistes, els quals enderrocaren de dit altar la santa imatge i, amb mil profanacions, intentaren cremar-la al mig de la plaça. Més…, per tres vegades al foc, respectuós a son Creador, es resistí a devorar la imatge.

La donzella Isabel de Casanova, filla de Bellpuig i cambrera de l'Excm. Duc de Fèria, llavors governador de Milà, s'encertà a veure aquest prodigi. Commosa, intentà comprar la santa imatge, més, els heretges, li exigiren per a vendre-la tanta plata com pesaria. Emparada pel Duc de Fèria, Na Isabel acceptà la proposta, i, posat a la balança, el Sant Crist pesà solament 30 monedes. Furiosos els calvinistes es volgueren desdir del tracte. Finalment, però, el Sant Crist passà a ésser possessió de la donzella, que el remeté a sa pàtria, Bellpuig, on arribà el 30 de maig de 1623, essent rebut a “l'Oratori” pels bellputxencs i comarcans. Aquell dia, a la vesprada, un nen ceguet recobrà la vista.

Destruït aquest gloriós Sant Crist en la darrera guerra civil (1936), fou en la mateixa Bormio on es reproduí la històrica imatge amb fusta dels Alps i, després d'haver estat venerat i entronitzat durant un any en la Parròquia dels devots bormiesos, una Comissió de Bellpuig, presidida per l'Excel·lentíssim Dr. Josep Pont, fill de Bellpuig i aleshores bisbe de Segorb, anà a recollir-lo a Bormio. El dia 30 de maig de 1953 entrà triomfalment a Bellpuig, essent rebut per l'Excm. bisbe de Solsona, Dr. Vicent Enrique i Tarancon, en el mateix Oratori, des d'on fou portat el Sant Crist en una sumptuosa carrossa fins al temple parroquial, entre les ovacions i l'entusiasme indescriptible del poble, de les autoritats i dels pobles de la comarca. En el gran Pontifical celebrat l'endemà, el Pontífex de Roma envià a la Vila de la Creu la seva benedicció.


Església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig on hi ha la capella del Sant Crist de Bormio. Foto: Enfo

Comentaris