Quinze minuts en companyia de Jesús Sagramentat

No s’ha pas de saber molt, fill meu, per agradar-me molt; basta que molt m’estimis. Parla’m, doncs, aquí amb senzillesa, com parlaries al més íntim dels teus amics, a la teva mare, al teu germà.

Necessites fer-me, a favor d’algú, una súplica qualsevol? Digues-me el seu nom, bé sigui el dels teus pares, bé el dels teus germans i amics; digues-me de seguida què voldries que fes Jo actualment per ells... Demana molt, molt... no temis demanar massa; m’agraden els cors generosos que arriben a oblidar-se, fins a cert punt, d’ells mateixos per acudir a les necessitats dels altres. Parla’m així amb senzillesa, amb franquesa, dels pobres a qui voldries ajudar, dels malalts a qui veus sofrir, dels extraviats que desitges tornar al bon camí, de les persones que s’han apartat de tu i voldries que tornessin a correspondre al teu afecte. Digues-me per tots almenys una paraula; mes, paraula d’amic, paraula resolta i fervorosa. Recorda’t que he promès escoltar tota súplica que surti del cor; i, ¿no ha de sortir del cor el prec que em facis per les persones que estimes i t’estimen?

I per tu, no m’has de demanar alguna gràcia? Fes-me, si vols, com una llista de tots els teus desigs i de totes les necessitats de la teva ànima, i vine, llegeix-la a la meva presència.

Digues-me francament que sents orgull, falsa delicadesa, amor a la sensualitat i al plaer; que ets, tal volta, egoista, inconstant, negligent...; i demana’m després que vingui Jo en auxili dels esforços, pocs o molts, que tu fas per treure’t de damunt tals misèries.

No te’n donis vergonya, pobra ànima! Hi ha en el cel tants justos, tants i tants Sants, i molt grans,, que tingueren aquests mateixos defectes! Però pregaren amb humilitat i poc a poc se’n veieren deslliurats.
Tampoc no dubtis en demanar-me béns del cos i de l’enteniment, salut, memòria, èxit feliç en els teus treballs, negocis o estudis... Tot això puc donar-te i t’ho dono, i desitjo que m’ho demanis en quant no s’oposi, sinó que afavoreixi i ajudi, a la teva santificació. Avui per avui, què necessites? Què puc fer per al teu bé? Si coneguessis els desigs que tinc d’afavorir-te!

Tens ara entre mans algun projecte? Explica-me’l minuciosament. Què et preocupa? Què penses? Què desitges? Què puc fer per la teva família, pel teu amic, pel teu superior? Què desitjaries tu per a ells?
I per Mi, no sents desigs de la meva glòria? No voldries poder fer algun bé al teu pròxim, als teus amics, als qui, tal vegada, estimes molt i que potser viuen oblidats de Mi?
Digues-me quina cosa atreu avui particularment la teva atenció; què és el que més vivament desitges i amb quins mitjans comptes per aconseguir-ho. Digues-me si et surt malament la teva empresa, i Jo et diré la causa del mal èxit. No voldries interessar-me un poc en favor teu?
Fill meu, sóc amo dels cors i dolçament els porto, sense perjudici de la seva llibertat, allà on em plau.

Sents, potser, tristesa o mal humor? Digues, explica’m, ànima desconsolada, les teves tristeses amb tots els seus detalls. Qui t’ha ferit? Qui ha mortificat el teu amor propi? Qui t’ha menyspreat? Acosta’t al meu Cor, que té bàlsam poderós per a totes aquestes ferides del teu. Conta-m’ho i acabaràs aviat per dir-me que, com Jo, tot ho perdones, tot ho oblides, i en premi rebràs la meva consoladora benedicció.
Tems, per ventura? Sents en la teva ànima aquelles indefinides melangies que, no per ésser injustificades, deixen d’ésser molt doloroses? Llença’t en braços de la meva amorosa Providència. Amb tu estic: aquí em tens, al teu costat; tot ho veig; tot ho sento; ni un instant no restes desemparat.
Sents l’apartament de persones que abans et volgueren  bé, ara oblidades, allunyades de tu, sense que els hagis donat el més petit motiu? Prega, prega per aquesta necessitat; Jo les tornaré al teu costat, si no han d’ésser obstacle a la teva santificació.

I no tens, tal vegada, cap alegria per comunicar-me? Per què no me’n fas participar com a bon amic teu que sóc? Conta’m el que des d’ahir, des de la darrera visita que em feres, ha consolat i ha fet com somriure el teu cor. Potser has tingut agradoses sorpreses; potser s’han dissipat negres recels; potser has rebut bones noves, una carta, una mostra d’estima, has vençut una dificultat, has sortit d’un cas perillós... Obra meva és tot això, i Jo t’ho he proporcionat; per què no has de manifestar-me’n el teu agraïment i dir-me amb senzillesa com un fill al seu pare: “Gràcies, Pare meu, gràcies?” L’agraïment atreu nous beneficis, perquè al benefactor li agrada veure’s correspost.

Tampoc no has de fer-me cap promesa? Llegeixo, ja ho saps, en el fons del teu cor. Als homes se’ls enganya fàcilment; a Déu no. Parla’m, doncs, lleialment. Tens ferma resolució de no exposar-te ja més a aquella ocasió de pecar? De privar-te d’aquell objecte que et porta al mal? De no llegir més aquell llibre que exalta la teva imaginació? De no tractar més aquella persona que va torbar la pau de la teva ànima?
Tornaràs a ésser dolç, amable i condescendent amb aquella altra a qui, per haver-te ofès, has mirat fins avui com a enemiga?

Ara, fill meu, torna als teus habituals afers, al teu estudi... però no oblidis els quinze minuts d’agradosa conversa que hem tingut aquí tu i Jo, en la soledat del santuari.
Guarda, tot el que puguis, silenci, modèstia, recolliment, resignació, caritat envers el pròxim. Estima la meva Mare, que és també Mare teva, la Verge Santíssima, i torna demà altra vegada, amb el cor encara més amorós, més lliurat al meu servei: en el meu Cor trobaràs cada dia nou amor, nous beneficis, nous consols.

Vetlla de pregària al Santuari de Puiggraciós