18 d'octubre: Sant Lluc.
19 d'octubre: Mare de Déu de la Salut. 20 d'octubre: Sant Corneli. 21 d'octubre: Santa Úrsula.
OCTUBRE: Mes del Rosari.

dijous, 27 de març de 2014

Sant Ignasi a Montserrat. Poema de mn. Camil Geis

Sant Ignasi de Loiola
Monestir de Montserrat
I

¿De quina arma secreta vol armar-se
l'embranzida d'Ignasi, que ha pujat,
cavalcant, costa amunt, a Montserrat,
deixant pels arns alguna filagarsa
del seu pobre vestit espellifat?

Ignasi va pujant, de penya en penya,
per les dreceres, pel fressat camí.
Porta bordó i vestit de pelegrí:
una túnica vella d'estamenya
amb què tot just s'acaba de vestir.

A un mendicant donà el vestit de noble:
ell es vestia miserablement
i a Montserrat pujava alegrement
i venia, captant de poble en poble,
amb pas de pelegrí, de penitent.

Del seu bressol, del seu país s'allunya.
Quina aventura món enllà l'ha dut?
Pobles i viles passa, mig perdut,
i, trastejant, arriba a Catalunya:
potser no sap ni com hi ha vingut.

D'aquell noble soldat, qui se'n recorda?
En braves lluites, malferit restà,
i ara, romeu, s'acaba d'abillar
d'un aspre sac cenyit amb una corda,
i enfila els cims, deixant el camí pla.

A poc a poc, anà guanyant l'altura
l'antic soldat, avui nou pelegrí,
i, en arribar ja ran del Monestir,
abandonava la cavalcadura,
nou Cavaller volent esdevenir...

El Cavaller trobà la seva Dama:
a tot arreu se n'endurà el record,
Sant Ignasi de Loiola
Fundador de la Companyia de Jesús
perquè en les lluites esdevingui fort,
i, al fons del cor, en servarà la flama
fins a passar la llinda de la mort.

I la Dama escollida és la Senyora
d'un Castell admirable, al Cel penjat
i a la gleva pairal ben arrelat:
Regina de beutat no moridora,
perquè el Cel la dotà d'eternitat.

II

És al ranvespre, quan el sol s'agaga,
que l'aspirant a Cavaller se'n va
a l'altar de la Verge, on penjarà,
devotament, un glavi i una daga:
vetlla les armes fins a clarejar.

Ja les estrelles brillen com les puntes
d'unes espases que immortalitzés
llur caiguda en el cel, per sempre més.
Meravellat, Ignasi,, amb les mans juntes,
prega i roman com si s'extasiés.

Pobla la nit de lluminosos parpres
el front del cel i penja els seus velluts
a les columnes d'aquells cims aguts
que un jorn els àngels, sense gran escarpres,
varen polir, divinament traçuts...

A l'horitzó no resten ja resquícies
del dia mort en un superb morir.
L'Oració tocava en el Monestir...
Moments sagrats, hores del tot propícies
a recollir-se, lluny del món roí.

Dirà: Senyor, voldria abandonar-me
a aquesta pau que ve del firmament,
lluny de recança i de remordiment:
divina pau que els esperits desarma
i el cor més dèbil fa tornar valent.

III

Placa al terra de carrer a Pamplona
on es recorda on Ignasi, soldat,
va caure ferit, el 20-V-1521.
Foto: Josep Maria
Passa el cancell i cap a dins se n'entra;
deixa els estels penjats al firmament;
la llum del temple nous estels encén;
un cop allí, dins l'ànima es concentra:
passa la nit orant devotament.

Un bec de llança és cada flam de ciri,
que pacifica el cor adolorit:
llances de pau, lluny del mundà brogit,
vetlla d'honor, oh, Reina de l'Empiri,
perennement us fan, de dia i nit.

Hi ha una altra flama dintre el Santuari:
Ignasi, ignífer no ho és sols de nom.
El món es gela i ell demana com
refarà el foc que el Crist vingué a calar-hi:
pensa en un foc que ha d'abrandar tothom.

I aquell soldat d'ahir, fill de Loyola,
vetlla les armes amb què s'ha de fer,
d'un novell Rei, estrenu Cavaller.
Si defallís, la Verge ja el consola:
al servei d'Ella prou serà el primer.

Quan l'alba entrà, fet Cavaller, sortia
del Monestir, l'antic soldat, cercant,
per a la lluita que l'està esperant,
els nous soldats, la  nova Companyia...
Surt un Soldat, un Cavaller i un Sant!

Monument a Pamplona dedicat a Sant Ignasi, prop d'on va caure ferit.
Foto: Josep Maria

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada