 |
| La Resurrecció de Crist Fra Angelico 1440-1441 |
I - Victimae paschali laudes immolent christiani.
A immolar una lloança!
Nosaltres que immolàrem sobre el pujol de l'odi, esbojarradament, la Víctima pasqual, l'Anyell tendríssim de Jesús, immolem en desgreuge, si més no sobre l'altar d'un pur agraïment, en honor de l'Occit, aquesta criatura blana que és un mot exultant, que és un crit d'al·leluia!
II - Agnus redemit oves. Christus innocens, Patri reconciliavit peccatores.
Amb la seva llana blanca, l'Anyell teixeix la túnica novella, l'abillament de gràcia amb què podem ésser rebuts a l'audiència dels reconciliats.
III - Mors et vita duello conflixere mirando: dux vitae mortuus regnat vivus.
Heu vist la guerra mai no somniada?
Vida i mort es barallen qui va damunt qui va davall...
Com més la fosca estreny un raig de llum, més el raig, com un glavi, li traspassa l'entranya.
La Mort s'ha abraonat amb Jesús. I ara que es creia ja victoriosa, el Cabdill mort regna vivent.
L'han traspassada més que mai, pobra tenebra, els raigs del gran Dissabte.
IV - Dic nobis, Maria: quid vidisti in via?
Oh, quina joia quan et sents un home tan petit, i un tan gran pecador, saber que acut, l'Església, justament a una Maria Magdalena per demanar-li de Jesús:
—Digue'ns, Maria Magdalena, ¿què has vist aquest matí, encara ahir tan fosquejant, pel bell camí de l'Alba?
V - Sepulcrum Christi viventis et gloriam vidi resurgentis.
—He vist el vas sense la Flor. He vist el niu sense l'Ocell. He vist l'estoig sense la Gemma.
I això em fa enaiguar els ulls.
He vist la Cambra sense el Mort. He vist el meu sepulcre interior sense Jesús difunt.
I això em fa cantar l'ànima.
VI - Angelicos testes, sudarium et vestes.
Testimonis del vol, bé han d'ésser, alats, els àngels.
Per tot arreu en surten, com gallets de llum.
¿No els veieu onejar, senyeres blanques de la pau, per l'airecel extasiat?
...I en un racó, els vestits amuntegats (les ales mortes terrenals, ara —Ell pel cel— abandonades).
VII - Surrexit Christus, spes mea: praecedet vos in Galilaeam.
La meva profanada església torna a tenir al retaule el Sant.
El meu cos desolat torna a tenir al cor l'esperança.
Em va al davant Jesús, i em xucla com un llum els papallons.
VIII - Scimus Christum surrexisse a mortuis, vere: tu nobis, victor Rex, miserere. Amen. Al·leluia.
Crec en el Crist vivent. Crec en l'Armat de llum.
Crec en el Vencedor que ha esparracat per sempre la tenebra.
S'alça per l'aire el seu estendard blanc que ens crida per a unir-nos a l'esclatant Victòria.
Compadiu-vos, oh Rei valerós, immortal i visible, del soldat que ronseja.
Així sia. Al·leluia.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada