Poema a la Verge de les Olletes, de mn. Joan Ma. Feixas i Torró (Sant Esteve de Bas 1892-1924). Sant Privat d'en Bas (Garrotxa, Girona)

Mare de Déu de les Olletes

Verge del bosc i dels cimals,

Mare de Déu de les Olletes,

abrigalleu sota els covals

tots els ramats de vostres pletes.

Cingles amunt del Puigsacalm,

a vostres peus els pobles vénen,

i al vostre entorn, canten el salm

del sant amor que per Vós tenen.

Vostre sojorn de solitud

és tot frescal dins les fagedes,

i un virolai de joventut

hi van cantant les aigües fredes.

La gran muntanya de la neu

del vostre temple és la capçana:

temple del bosc, d'on regenteu

els encontorns de nostra plana.

El vostre altar és ple de sol

de les divines meravelles,

i té un perfum tot camperol

entre el dringar de les esquelles

i la remor que fa el torrent,

com la cançó de fe amarada,

que arreu ressona eternament

dins vostra cova perfumada.

Quan ve l'encís del temps novell,

Verge del bosc encisadora,

floriu, cada any, dintre el mantell

plena de gràcia protectora.

Cada any, del lluny dels clotarals,

vénen a Vós les romeries,

i oïu els càntics matinals

dels camperols de les masies

i els vostres fills de la ciutat

que us veuen blanca i lluminosa,

i en les tenebres del pecat

Vós els vetlleu, Mare amorosa.

Tots els volers dels cors humils

per Vós són dolça presentalla,

i les cançons dels cors gentils,

són rou del cel que al món davalla.

I als afligits doneu valor

i als decaiguts, l'amor encesa,

com una rosa de pastor,

la vostra olor per tot s'ha estesa.

Verge del bosc, tot temps vetllau

els grans ramats de vostres pletes!

Sigueu Regina d'eixa afrau,

Mare de Déu de les Olletes!

Capella de la Mare de Déu de les Olletes