La versió més coneguda en català, una versió per a cantar i l'original en llatí, en aquest enllaç.
-mn. Antoni Doltra i Masferrer, sacerdot i poeta (Vidreres 1880-1936)-.
.
Us adoro amb fervor, Déu amagat,
baix la figura d'hòstia consagrada;
tot el meu cor hi queda captivat,
reblert d'amor, ensems l'he contemplada.
La vista, el tacte, el gust sembla han fallit;
sols mon oït em dóna fe segura
per creure el Fill de Déu en quant ha dit:
ço que Ell afirma és la Veritat pura.
La deïtat s'eclipsa dalt la creu,
aquí fins vostre ser humà s'amaga:
una i altra confesso en alta veu,
com Dimes, demanant eterna paga.
Les cinc llagues no he vist, com sant Tomàs;
amb tot, Senyor i Déu jo Us confesso;
feu créixer la fe meva a cada pas,
l'esperança i amor que jo Us professo.
Memòria de la mort de Missenyor,
pa saborós que a l'home dóna vida;
la vostra sempre divinal dolçor
alimenti ma pensa sense mida.
Oh místic pelicà, Déu de bondat!,
renteu-me amb vostra sang de tota tara;
que a tot el món salvar de la maldat
podia, amb una gota, al cim de l'ara.
Jesús, a qui contemplo en humil vel
i tinc en el desig i la memòria,
feu s'acompleixi un jorn el meu anhel
de veure-us clarament dalt de la glòria!.
-mn. Antoni Doltra i Masferrer, sacerdot i poeta (Vidreres 1880-1936)-.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada