Poesia que va dedicar mn. Antoni Viver i Puig (Sant Esteve de Bas 1879, Torroella de Montgrí 1914) al seu amic mn. Lluís Puigmitjà amb motiu de la seva Missa nova. En aquesta poesia es reflecteix l'estat d'ànim del poeta en el moment que els escriu.
.
 |
| Missa nova de mn. Emili Villegas a Andorra la Vella. Foto: Bisbat d'Urgell |
Ditxós de tu, amic estimat,
que tens l'esperit asserenat
i enllumenat amb raigs de festa;
deixa-m'ho dir a mi que al cor
se m'hi congria la negror
d'un cap de núvol de tempesta.
Tu tens l'esperit asserenat,
tu tens el cor fortificat
per una saba sobrehumana;
ja has travessat la gran maror
del mar del món enganyador
que cent abismes arreu bada.
Quan en tes mans davalli Déu,
prega per mi, per l'amic teu,
que es desemboiri ma esperança;
jo, amb el cor trist, amic aimat,
adoraré el Déu increat,
quan en tes mans hagis alçat,
per adorar-la, l'Hòstia santa!
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada