Oració a santa Teresina, de mn. Miquel Melendres

Perquè fóreu la més petita de les cinc germanes.
Perquè també vau somicar.
Perquè aprenguéreu aviat l'"A Déu m'encoman".
Perquè éreu la reina de casa.
Perquè saltàreu del llit de baranes per anar a abraçar Celina que dormia.
Perquè passàreu dreta entre les potes d'un cavall.
Perquè jugàreu a ermitans.
Perquè collíreu per la prada margaridoies i blauets.
Perquè us alçàreu de puntetes per veure el fèretre de la mamà morta.
Perquè anàreu vestida de blanc a la processó del Corpus.
Perquè una nit ardent d'estels mostràreu al papà el vostre nom escrit al cel.
Perquè volguéreu que us diguessin Teresina.
Perquè havíeu d'estudiar les lliçons.
Perquè ensenyàreu la Doctrina a dues nenes.
Perquè a quinze anys entràreu al Carmel.
Perquè us posàreu Teresa de l'Infant Jesús.
Perquè us motejaren de "nina del convent".
Perquè us plaïa tant la neu.
Perquè la vostra vocació era l'Amor.
Perquè fóreu la "piloteta" de Jesús.
Perquè us agradaven els diminutius.
Perquè caminàreu sempre per camins d'Infància.
Perquè, espiritualment, us amagàveu anys.
Perquè necessitàreu "ascensor".
Perquè féreu versos.
Perquè no féreu cap miracle.
Perquè un pit-roig va entrar en la vostra cel·la de malalta i us va saltar damunt del llit.
Perquè no fóreu ben bé del tot mestressa de novícies.
Perquè no arribàreu bé a vint-i-cinc anys.
Perquè no moríreu per la Mare de Déu del Carme.
I perquè expiràreu somrient, oh Benjamina del Carmel, feu, us supliquem, que vivint com a flors insignificants guardades en el gerro amb broc de nafra que és el Cor de Jesús, aprenguem a escriure totes les nostres coses amb minúscula i a morir, en un retomb del Caminet Espiritual tot olorós de roses vostres, aclucant els ulls, només tranquil·lament com a nines de Nostre Senyor.

.