.jpg) |
| Sant Crist. Catedral de Còrdova |
I
L'Autor de la Justícia i de la Vida
puja al Calvari amb l'arbre de la Mort;
damunt l'espatlla pels assots cruixida,
li han carregat el doble tronc retort.
Així la nit carrega la mortalla
al llom del dia que fineix plorant;
així la Mort deu carregar la dalla
al coll ressec del pobre agonitzant.
—I, us fa ajupir la càrrega roïna
a Vós, l'omnipotència divina
que aixeca els móns i dicta llurs camins?
—Fill meu, la Creu poc que m'aterra gota;
allò que m'esdernega i que m'acota
són tos pecats que hi han niat a dins.
II
El Redemptor ja és dalt la muntanyola,
la creu a Terra, el cos sagnant al cim;
el martelleig sembla un lleó que udola...
(Protestarà, potser, del negre crim?)
Raja la sang a dolls de la carn nua
per ofegar el corc del crim traïdor...
Ja han arborat el fust i el sol s'afua,
el món ja té un sol nou de redempció.
La soca morta, seca i maleïda
regada amb sang del Crist, torna a la vida,
l'Arbre sagnant ens mostra un fruit madur.
Fruit d'immortalitat i d'alegria,
sigueu nostre aliment de cada dia
fins que arribem, amb Vós, al port segur.
III
Oh Creu, sol d'esperança i de victòria,
senyera immaculada i noble escut!
Tu has persignat les gestes de la història
dels herois que han lluitat per ta virtut.
L'art exquisit que encela tant com toca,
els llors de la ciència i del progrés,
què són sinó un esqueix d'aquella soca
que el Crist regà perquè no morís més?
El poble que t'estima i et venera
viurà entre esclats d'eterna primavera
de llibertat, de germanor i de pau.
Però, ai del qui t'odia i t'arracona!,
veurà el mur dels seus drets com s'escantona,
collat amb les argolles de l'esclau.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada