|
| Santa Llúcia |
Puix al cel sou inondada
de l'eterna resplandor;
Santa Llúcia benhaurada
sadolleu-ne'l nostre cor.
En el bres de l'infantesa,
pel vostre espòs, el bon Déu,
us sentiu l'ànima encesa,
i de flors un jardí en feu
que escampeu a tot arreu
i en esclats cèlica olor.
...
Valerosa, ferma, ardida
boi tanqueu els vostres ulls
als xorcs plaers de la vida
i fugiu dels greus esculls
que amaga l'or en sos rulls
abrandats pel temptador.
...
Vilafranca i sa contrada
en tot temps a vós acut
i als vostres peus prosternada
en suplicant actitut
rep de vos gràcia i ajut
i alegria en sa tristor.
...
Conserveu-nos generosa
la llum en l'enteniment
i, en la fosca tenebrosa,
vós, qui sou tan resplandent,
amareu continuament
els ulls nostres de claror.
Puix gosau dalt de la glòria
de la ditxa del Senyor;
Feu que amb Vós canti victòria
Santa Llúcia el nostre cor.
 |
| Font: 11299883 |
|
| Santa Llúcia a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada