 |
| Mare de Déu de Montserrat Imatge al carrer. El Prat de Llobregat |
Hermosa moreneta,
Reina de Monserrat;
De vostra santa casa,
Ab sentiment men vaig.
Ab Deu siau, Maria,
ab Deu siau.
Bonica es la montanya,
Bonica en soledat,
Bonica per sas galas,
Que sembla un etern maig.
Las dolsas cantarellas
Que'ls aucellets hi fan,
Los nostres cors convidan
Ab ells també á cantar.
Ditxosos son los monjos
Que en vostra casa están,
Ahont es tot dols contento,
No hi ha tristesa may.
Ditxosas son las pedras,
Ditxós es vostre altar,
Perqué os fan companyía,
Y Vos honor los dau.
Ditxosas herbas y árbres
Que aquí plantats están
Donantvos ab floretas
Olors lo mes suaus.
Ditxosas puntas altas,
Que Deu vos ha aixecat
Per ser de nostra Mare
La guarda natural.
Ditxosas sou, fontetas,
Ditxós lo Llobregat,
Que aqueig jardí de glorias
Ab gracia esteu regant.
Aucells també ditxosos
Que tant sabeu cantar;
Canteu sempre á María,
Que es sol de Monserrat.
Mos ulls s'inflan de pena
Perque men tinch de anar,
Y m' cau la llagrimeta
Deixant á Monserrat.
Ay amoreta mia!
Encara que men vaig,
Guardáume de flaquesas,
Guardáume de tot mal.
No us allunyeu, ponsella,
De aqueig pobret tan flach;
Siau la mia ajuda,
Déume l'amor sagrat.
Encara que men vaja,
Vos vull sempre estimar,
Y consolar mas penas
Ab vostre amor pensant.
Pero per no enganyarvos,
La vida os vull donar;
Y esprit y cor los deixo
Posats en Monserrat.
 |
| Despedida a la Verge de Montserrat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada