 |
| Santa Cristina, verge i màrtir |
Espandeix la llum divina,
oh Cristina;
apaivaga en nit funesta
agonía, dol, tempesta.
Noble verge de Toscana,
¿qui et demana
de creuar la mar pregona
per venir devora l'ona
catalana?
Guanyaràs palma i corona,
que és Jesús qui t'encamina.
...
En el cel i enmig d'esteles
te'ns reveles;
i ames ja, com nou estatge,
nostre veles;
dona'ns fe, dona'ns coratge
si la mort se'ns aveïna.
 |
Goigs a Santa de Cristina de Lloret, per Josep Carner
|
 |
Porta d'entrada a l'ermita.
"Sou de Lloret que us adora protectora"
Foto: Josep Maria
|
 |
| Agraeixo a l'Agustí Esteve i Orozco de Nájar l'aportació d'aquestes partitures del P. Odiló Ma. Planàs |
 |
| Ermita de santa Cristina, a Lloret de Mar |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada