Calvari Església de Fornells de la Selva (Gironès) |
Dolça Mare dolorosa
trista estava i plorosa
veient son fill a la creu.
La seva ànima trista,
traspassà amb aquesta vista,
una espasa cruelment.
Oh! Quan trista i afligida
estava la beneïda
Mare del Crist Redemptor.
La qual tremolant sentia
les grans penes que patia
el Fill amat de son cor.
Qui de plorar s'estaria,
veient la Verge Maria
en tan dur i acerb turment?
Qui podria no entristir-se,
veient la Mare morir-se
de pena amb son fill amat?
Pels pecats de sa gentada
veu l'esquena flagel·lada
de Jesús, tan torturat.
Veié son Nadó que expira,
i desconsolada el mira
morir ben desemparat.
Font d'amor, oh dolça Mare!
feu que sempre, no sols ara,
plori juntament amb Vós.
Caleu al meu cor foguera
d'amor a Crist, Mitjancera!
i sempre el complagui jo.
Del Crucificat les llagues
en mon cor i ben amargues
imprimiu-les fondament.
I ja que tanta ferida
sofreix Jesús per ma vida,
comparteixi jo el dolor.
Amb Vós plori, i amb pietat
consoli el Crucificat,
mentre sigui en aquest món.
Jo vull fer-vos companyia
prop de la creu nit i dia,
compartint el vostre plor.
De les verges la més pura,
no em causeu ja més tortura,
uniu-me al vostre plany.
Féu que la mort comparteixi
de Jesús, i amb Ell pateixi
les llagues tot recordant.
Amb ses nafres vulnereu-me,
i de sa sang sadolleu-me
amb la Creu, tot juntament.
De les flames deslliurada
per Vós, Verge immaculada,
vegi l'ànima, al juí.
De ma vida en darreria,
féu, oh Crist! que per Maria,
ixca amb palma victoriós.
Ja mon cos en sepultura,
deu a l'ànima ventura,
preneu-la al Paradís. Amén.
—Traducció de mn. Santiago Casanova Giner—
Aquesta melodia també serveix per a cantar la lletra d'aquesta traducció. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada