Lliri blanc i Rosa vera
del jardí del Criador,
Maria de Vallvidrera,
embalsameu nostre cor.
S'esbadella entre muntanyes
eixa vall fresca i gentil
sols per fer de ses muntanyes
per Vós, Verge, un camaril.
Per aqueixos cims de serra
la vostra olor escampau,
fent sentir a nostra terra
los efluvis del cel blau.
Naix una font cristallina
de vostra capella al peu,
símbol de l'aigua divina
de que Vós sou dolça veu.
¡Oh Font dolça i regalada!
de vostres aigües del cel
donàu-me'n una tirada
que la del món és de fel.
De la vostra aigua bevía
lo gloriós, sant Medí,
amb qui el palmó compartía
lo gran Sever quan morí.
Del Tibidabo en l'altura
vos somriu lo Sagrat Cor,
quan al véure-la tan pura
somriu l'estrella a la flor.
Montserrat a l'altra banda
com joiell de vostre amor,
de sa Imatge veneranda
li ensenya lo soli d'or.
Sota una ombrívola branca
del Tibidabo soliu
com una coloma blanca,
Vós, Maria, heu fet lo niu.
Allí roses i roselles
n'hi floreixen més de mil,
de les flors i les poncelles
Vós ne sou la més gentil.
Vostres goigs aquí, oh Maria,
vos hi canta el rossinyol
cada matí a trenc de dia,
cada tarda al caure el sol.
|
|
Aquestes cobles foren composades per Mn. Cinto Verdaguer el 1 de maig de 1902, poques setmanes abans de morir a Vil·la Joana. En una de les estrofes s'esmenta el temple del Sagrat Cor del Tibidabo, que encara era un projecte. |
%20poema.jpg) |
| Font: Biblioteca de Catalunya |
%20poema.jpg) |
| Font: Biblioteca de Catalunya |
|
| Les mateixes cobles o cant en una edició més antiga i l'escriptura no normalitzada |
|
| Església de santa Maria de Vallvidrera i Vil·la Joana |
|
| Santa Maria de Vallvidrera en una postal antiga |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada