19 d'agost: Sant Magí.

dissabte, 14 d’abril de 2012

A Jesús assotat. Poema de Mn. Cinto Verdaguer

Los pecadors de la terra
al bon Jesús tenen pres;
lo lliguen a una columna
com a la banca* l'anyell.

Setmana Santa de Tarragona. Divendres Sant
Foto de Marc Serarols

S'armen de brots ortigosos,
de cordes i de fuets,
i damunt de ses espatlles,
com una pluja d'hivern,
cauen vergues sobre vergues
i flagell sobre flagell.
Altres botxins los relleven
en l'horrible fueteig,
i la pluja ja és tempesta,
la gotellada torrent.
Los dobles cordills se rompen,
les vergues se fan malbé,
surten cadenes de ferro
plenes de garfis d'acer,
que se li'n duen a esqueixos
bocins de carn i de pell.
Los assotadors desdiuen,
sols Jesucrist no desdeix,
i en la tempesta sagnosa
a cadascú va dient,
mirant-lo amb ulls plens de llàgrimes:
"Fill meu, no m'assotes més!"

* la banca és el llit de fusta on solen matar les ovelles

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada