 |
| Mare de Déu de Montserrat |
He vist les dotze ermites,
mes, ai!, sens ermitans;
no hi fan dolces visites
los àngels com abans.
L'aucell encara hi nia,
les flors s'hi han quedat.
Mes, ai!, Maria
m'ha enamorat.
Com la de Sant Jeroni
d'ermita no n'hi ha;
he vist la del dimoni,
malhaja l'ermità!,
sols ell muntar podria
l'altiu Cavall Bernat.
Mes, ai!, Maria
m'ha enamorat.
He vist lo cap del Lloro,
he vist lo cap del Gos,
he vist lo roc del Moro
i l'espadat Montgròs,
la vella Ferreria
dessota un roc pelat.
Mes, ai!, Maria
m'ha enamorat.
He vist la font de l'Heura,
he vist la font del Pi,
lo rossinyol s'hi abeura
cantant al dematí;
sentint sa melodia
lo cor ses ales bat.
Mes, ai!, Maria
m'ha enamorat.
He vist en ampla Cova
lo niu del Mansuet;
l'infern, diuen que es troba
un poc més avallet,
Més coses contaria
aquell que hi haja estat.
Mes, ai!, Maria
m'ha enamorat.
Allà dels monjos miro
la llarga Processó,
fins l'escolà hi obiro,
que és un gegant turó.
Cecília salmodia
no lluny del gran Flautat.
Mes, ai!, Maria
m'ha enamorat.
La Roca Foradada
cap a Ponent se veu,
immensa portalada
de gegantina seu;
potser Déu la volia
per la de Montserrat.
Mes, ai!, Maria
m'ha enamorat.
He vist sota una roca
plorar los Degotalls;
si el bes del sol hi toca
són perles sos cristalls,
perletes que Déu cria
i cull la flor del prat.
Mes, ai!, Maria
m'ha enamorat.
M'agraden les cantúries,
m'agrada el camaril,
los prats i les boscúries
on riuen maig i abril,
Safreig i Escolania,
los monjos i l'abat.
Mes, ai!, Maria
m'ha enamorat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada