Quan contemplo la vostra fesomia
per on transpira l'ànima d'un Déu,
ja adormit en los braços de Maria,
ja elevat en los braços de la Creu:
Quan de peus i de mans, ai!, vos obiro,
oh dolç Jesús!, en dura creu clavat;
quan vostre Cor amorosíssim miro
amb una llança obert de bat a bat.
Quan com Tomàs entrant per la ferida
veig lo món de l'amor en vostre pit,
i com un paradís en sa florida
puc contemplar a pler vostre esperit:
Quan al morir veig que abaixau la testa,
a l'home ingrat per dar-li un bes d'amor,
morint amb vós mon esperit contesta:
"Jesús, qui no us estima no té cor."
(Mn. Cinto Verdaguer)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada