Rient vaig arribar-hi,
plorant deixo l'altar;
podré, Verge, tornar-hi
ja que me'n tinc d'anar?
Aquí la nit és dia,
el cel aquí és més blau;
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.
Oh Verge, per medalla
donau-me vostre cor,
preneu en presentalla
el meu de pecador,
i a mi, Mareta mia,
preneu-me per esclau.
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.
Vostra maneta hermosa
deixeu-me-la besar,
i a Crist que hi reposa
deixeu-me'l adorar.
¡Oh dolça companyia,
oh sempre hermós palau!
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.
Sortint de vostra ermita,
un do us demanaré,
torneu-me la visita
l'instant que em moriré.
Estrella que al Cel guia
guieu-m'hi Vós si us plau.
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.
Ditxoses orenetes
que li cantau amors,
ditxoses violetes
que li robau olors.
La flor que amb Vós se cria
té vostra olor suau.
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.
Passant per eixos pobles
diré que vinc del Cel,
i'ls cantaré unes cobles
més dolces que la mel.
Mai més me n'aniria;
però si a Vós us plau:
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.
Baixant encara'm giro
per veure aqueix sant lloc;
ja'l blanc colom no oviro,
ja'l colomar tampoc:
capella on Ella nia,
penyals que l'abrigau:
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.
Mare de Déu de Montserrat en una casa de Les Preses (La Garrotxa) |
Una seguidora del bloc em comenta la similitud d'aquest poema a la cançó ben coneguda de l'Adéu-siau Maria i que amb els seus pares afegien a aquesta cançó la quarta estrofa del present Adéu a Montserrat que diu "Sortint de vostra ermita..."
Inclús m'envia un audio amb l'Adéu-siau Maria amb aquesta estrofa afegida. Agraeixo a la M.Neus V. aquest audio que podeu escoltar clicant aquí...
Inclús m'envia un audio amb l'Adéu-siau Maria amb aquesta estrofa afegida. Agraeixo a la M.Neus V. aquest audio que podeu escoltar clicant aquí...
La M.Neus V. creu tenir bons arguments per afirmar que el poeta, partint d’una cançó popular que es cantava, va construir el present Adéu a Montserrat.
També m'informa que aquest poema Adéu a Montserrat, posteriorment a la publicació del poema per Verdaguer, ha sigut musicat per Joan Vergés Porter i almenys també per Lluís Ginestà i per Julià Vilaseca i Esteve.
Acabo de descubrir aquesta senzilla i sentida poesía de Mn Cinto. Mostra la manera tendra, entranyable de tractar un fill a la seva mare estimada, cami que qualsevol de nosaltres podem seguir per tractar la nostra Mare del cel. Bellíssim!
ResponEliminaGràcies pel teu bonic comentari
Elimina