Que per falta de cantors s'els canta ell mateix en la seva parròquia de Folgueroles.
Puix del món, vall de tristò,
vós ne feu vall de tabola,
son, catxassa, vi i garjola
no deixeu a Sant Taló.
Per vagabund i panarra
vostre pare us despatxà,
i a l'aula us acompanyà
amb una gruixuda barra;
i amb barret de musseró
guarníreu la bestiola.
Son, catxassa, vi i garjola
no deixeu a Sant Taló.
Sempre vos feu l'adormit
a quan put col·legi i aula,
però si us criden a taula
sempre hi sou al primer crit;
al llit preneu la ració
si al llit la fam us amola.
Son, catxassa, vi i garjola
no deixeu a Sant Taló.
Un dia certa gitana
us esquilà el clatell,
i en tragué cert requitzell,
set xevirades de llana,
i encara en queda un flotó
pel flaçader de la Vola.
Vi, son, catxassa i garjola
no deixeu a Sant Taló.
Miracles en vostres fargues
de fer-ne no hi ha poder,
molt bé sabeu fer el què
són becaines i ben llargues;
dormiu més que un porc pigó
perquè res vos desconsola.
Son i calma, vi i garjola
mai deixeu a Sant Taló.
Puix del món, vall de tristò,
vós ne feu vall de tabola,
son, catxassa, vi i garjola
no deixeu a Sant Taló.
Per vagabund i panarra
vostre pare us despatxà,
i a l'aula us acompanyà
amb una gruixuda barra;
i amb barret de musseró
guarníreu la bestiola.
Son, catxassa, vi i garjola
no deixeu a Sant Taló.
Sempre vos feu l'adormit
a quan put col·legi i aula,
però si us criden a taula
sempre hi sou al primer crit;
al llit preneu la ració
si al llit la fam us amola.
Son, catxassa, vi i garjola
no deixeu a Sant Taló.
Un dia certa gitana
us esquilà el clatell,
i en tragué cert requitzell,
set xevirades de llana,
i encara en queda un flotó
pel flaçader de la Vola.
Vi, son, catxassa i garjola
no deixeu a Sant Taló.
Miracles en vostres fargues
de fer-ne no hi ha poder,
molt bé sabeu fer el què
són becaines i ben llargues;
dormiu més que un porc pigó
perquè res vos desconsola.
Son i calma, vi i garjola
mai deixeu a Sant Taló.
Edició de la Casa de Colònies d'Aina, a Canillo (Andorra) |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada