LA PURESA
Los àngels la baixaren
del Paradís,
i en terra la sembraren
perquè hi florís.
Santa virtut, apresa
del Salvador:
Lliri blanc de puresa,
floreix-me al cor.
Lo cor que com l'abella
cerca ta mel,
purificat per ella
somia el cel.
Oh cel de boniquesa,
vas de dolçor!
Lliri blanc de puresa,
floreix-me al cor.
Per sant Francesc traus roses
d'un esbarzer,
i a sant Tomàs li poses
nevat cinter;
clau del pit de Teresa,
de Lluís flor:
Lliri blanc de puresa,
floreix-me al cor.
Ditxosa ànima pura
més que la neu,
copia sa hermosura,
mirall de Déu.
Oh, guarda sa bellesa
com perla en or:
Lliri blanc de puresa,
floreix-me al cor.
Los angelets que ploren
pel món voltant,
quan eixa flor oloren,
no ploren tant.
D'amor de Déu encesa,
respira amor:
Lliri blanc de puresa,
floreix-me al cor.
Amb ta divina essència,
tu, al cor feliç
li tornes la ignocència
del Paradís;
del cel perla despresa,
mística flor:
Lliri blanc de puresa,
floreix-me al cor.
Dels àngels de la història
candi vestit,
dels aucells de la Glòria
tàlem florit,
de les verges bellesa,
dels sants olor:
Lliri blanc de puresa,
floreix-me al cor.
Fugiu, ànimes pures,
del fang del món;
dels gustos i hermosures
cercau la Font.
Oh Font de saviesa!,
cèlic tresor:
Lliri blanc de puresa,
floreix-me al cor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada