dimecres, 25 d’abril de 2012

Goigs de les ermites de Montserrat, de Mn. Cinto Verdaguer

Ermita de Sant Joan a Montserrat
Si dotze eren les ermites
essent tretze els ermitans:
Des del pla semblaven fites
del camí seguit pels sants.

Entre penyes s'aixecaven
els vells murs que en l'altitud
fent místic recés vetllaven
penitents en solitud.
Homes que en la humilitat
béns del món han menyspreat.
Si dotze...

Com subtil encens que anava
cel amunt vers l'infinit,
la pregària no hi cessava
fos de dia, fos de nit.
De les campanes el cant
era avís i himne triomfant.
Si dotze...

Petits temples que en l'altura
foren fars de perfecció;
fonts vivents de la fe pura,
brollant en tota ocasió.
Llars de pau dels qui amb anhel
i amor cercaven el cel.
Si dotze...
- - - - - - - - 

Portí corona de dotze ermites,
les habitaven tretze ermitans;
desde la terra semblen petites,
desde la Gloria semblaven grans.
De una a una me les han preses
les dotze perles del meu collar;
les dotze llanties per Deu enceses
¡ay! ja no cremen en mon altar.

Oh Catalunya, so ta Patrona;
tórnam, si't plau,
les dotze estrelles de ma corona,
que de més pures no'n té'l cel blau.
...


Ermita de Sant Onofre a Montserrat. Foto: Josep Maria.
Un dia de boira a l'ermita de Sant Joan. Foto: Josep Maria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada