Poema a Santa Maria de Vilafranca del Penedès, de Josep M. Font i Raventós

Santa Maria de Vilafranca del Penedès

Quan vaig de camí,
sol, Santa Maria,
tinc al pensament
vostra companyia,
i em plau pensar en Vós,
de nit i de dia.

Des del temple gran,
d'arcs de punt d'ametlla,
tot l'Alt Penedès
vostra Imatge ens vetlla,
i la pietat
mariana ens desvetlla.

Del país del vi,
sou la Gran Senyora.
Al mig de la vall
teniu llum d'aurora.
I el vostre sant Nom
a tots enamora.

Tots us venerem
Reina cristiana,
perquè ens beneïu
la pau casolana
que amb la fe fidel
l'amor agermana.

I perquè ens guardeu
de mal de pobresa
els nostres conreus
d'honrada riquesa;
el blat espigat
i la vinya encesa.

I en pujar els camins
tristos de la vida,
perquè ens endolciu
l'hora dolorida,
amb vostre consol
de Mare enternida.

Quan vaig de camí,
sol, santa Maria,
prego esperançat,
que em feu companyia
quan acabaré
ma terrena via.

Quan acabaré
ma terrena via
que em durà al portal
de la Senyoria
de la pau de Déu,
on no es pon el dia...


Diverses imatges de la Basílica de Santa Maria 
de Vilafranca del Penedès (Fotos d'Àngela Llop)



Comentaris