diràs cada dia:
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Amb aquell llum trist
quan senti acabar-me,
quan per abraçar-me
sols tinga el santcrist,
besar-lo voldria,
no el puc sostenir:
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Quan no veja res
mon ull entelant-se,
l'orella tancant-se
ja no hi senti més;
quan lo que voldria
ja no ho sabré dir:
Jesús i Maria,
pietat de mi!
De mort entre espasmes
veuré mos pecats
seguir-me, formats
com negres fantasmes;
Àngel de ma guia,
defensau-me allí:
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Amics i parents
del llit al voltant
amb quin plor oiran
mos cruixits de dents,
extrems d'agonia,
gemegor sens fi!
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Quan ja el sacerdot
me done la unció,
demanant perdó
per qui ja no pot;
perdó, Vida mia,
Jesús que ofenguí!
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Quan ja enerissats
causaran horror,
d'aquell fred suor
mos cabells rosats,
suor d'agonia,
la mort és aquí!
Jesús i Maria,
pietat de mi!
De sa dalla al peu
cau mústia ma flor,
i adéu, mon traidor,
per a sempre adéu!
La vida és un dia,
som nats per morir!
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Quan veuré l'Etern
tronant judicar-me,
i als peus per dragar-me
obrir-se l'infern,
dolça Mare mia,
siau Vós allí:
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Al darrer badall
seré amortallat,
mut, fred i enarcat,
semblant a un boscall,
tret de casa mia,
llançat a podrir:
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Quan de Josafat
espere el gran crit,
en pols convertit
de què só format,
cucs per companyia
i ossos per coixí:
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Quan dirà "Al cel sia"
qui veja ma fi:
Jesús i Maria,
pietat de mi!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada