dijous, 5 d’abril de 2012

Eternitat. Càntic de Mn. Cinto Verdaguer

Pensa en ben obrar,
puix n'ha de seguir:
O sempre patir,
o sempre gosar.

És l'eternitat
un mar sense fons,
de llum per los bons,
de foc pel malvat;
tots hi hem d'entrar
per jamai sortir:
O sempre patir,
o sempre gosar.


Pels mals és un pou
de sobre bullent,
aon del turment
la roda no es mou;
un sempre cremar
sens mai consumir:
O sempre patir,
o sempre gosar.


Mort que sempre viu,
vida que mai mor,
un cuc dintre el cor
que el rosega viu,
un sempre morir
sens mai expirar.
O sempre patir,
o sempre gosar.


Pels bons és un riu
d'eternes delícies,
bressol de carícies
on Jesús somriu.
Per un breu penar,
un cel posseir!
O sempre patir,
o sempre gosar.


Sigles passaran
més que al mar hi ha arenes,
los goigs i les penes
sempre començant.
Morir sens cessar,
terrible morir!
O sempre patir,
o sempre gosar.


Tu que et diverteixes,
demà hi patiràs;
demà hi gosaràs,
tu, que avui pateixes:
dolcíssim penar
si el cel t'ha d'obrir:
O sempre patir,
o sempre gosar.


Per gust que no dura
no dónes lo etern,
ni compres l'infern
per vana hermosura;
darrere el pecar
vindrà lo morir:
O sempre patir,
o sempre gosar.


Sempre veure a Déu
o no veure'l mai!
Oh sempre, oh jamai,
que mai vos moveu!
Lo cel és per dar;
hi voleu venir
a mai més patir,
a sempre gosar?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada