Poema a la Mare de Déu de Llinda. Sant Sebastià dels Gorgs (Alt Penedès, Barcelona).

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—

Mare de Déu de Llinda
Retall d'una foto d'Àngela Llop

I

Si pugeu de La Granada

o baixeu d'Avinyonet,

passareu una tongada

delitosa d'allò més.

És allí on es conjuminen

amb justesa i bon encert

la noblesa i senyoria

que traspua El Penedès.

Resta avall la fondalada

condormida dolçament

per la veu ampla i velada

de les clotes i els torrents,

i es matisa per les feixes

que ascendeixen suaument

en claror, colors i flaires

fins a fer just l'ambient

per llavorar una ermita

que en concreti el bon regent,

d'una ermita de la Verge,

que en farà un retall de cel.

—A la vostra companyia

si m'hi deixaríeu ser

i amb les flors teixir una garba

de l'hàbil brau cavaller

que agarboni les essències

que fan ric El Penedès

i ofrenar-les a la Verge

a l'entrada del bon temps?—

II

Al recer, part de llevant

d'una masia galana,

com viola de caixer,

els records fidel desgrana

des del temps de l'antigor

una ermita terrassana

amarada de claror

tant bell punt apunta l'alba.

Sant Sebastià dels Gorgs

dins del terme l'afalaga

com la flor més resplendent

com la més pura fontana.

Allí, al peu d'una collada

repenjada la veureu:

una blanca rosa vera,

un encès i roig clavell.

Gent humil per companyia,

flors de marge allí al rampeu,

dos bosquets testa rullada

i amples terres de conreu.

—Déu-vos-guard, la masovera,

i ermitana tot ensems.—

Ja ens allarga una banqueta

que ens espassa el cansament.

La sentor del munt de l'herba

segada al farraginer,

el remuc de les bestioles

i els manyacs del ca llebrer,

ravenisses platejades,

bon hereu, el presseguer,

la rosella enjogassada

i els florits bàbols d'argent,

per a llànties de la Verge

amatent l'abril tramet

quan s'acaba la quaresma

el gentil brau cavaller.

III

Cada jorn, de bon matí

amb l'albada fugissera

un estel amb rams de llum

abrandava una estepera.

Sant Sebastià dels Gorgs

la contrada ja en desvetlla;

de l'Anoia al Pla d'Ordal,

de Garraf fins a La Bleda.

Tots voldrien ser els primers

d'admirar la gran Princesa.

Els camins s'omplen de flors,

els caixers, de pintinelles,

els marges, clavells florits,

els barrancs, de roses veres,

els vinyars, de pàmpols d'or

terra i cel, de meravelles.

Un altre arc damunt l'altar

tot el cambril cobricela,

digne marc de l'absis vell

per arredossar la Verge.

La claror ve de la font

d'una escletxa pardalera,

de la banda de migjorn

confident de l'hort i l'era.

Jesucrist ara no hi és,

pro sa Mare hi persevera

en imatge de molt preu

i amb renom de miraclera.

Amb un rostre singular

us observa amb gran fixesa

vol arribar dins als cors

i allunyar-ne dany i pena.

Mentre s'omple el nostre cor

dels efluvis de la Reina,

a la porta han arribat

els gojats de flor vermella.

IV

Només l'absis exterior

ofès per les maltempsades

és el dit indicador

de les celestials gales

que conté l'estoig sagrat

que cap altre no iguala:

La Pagesa angelical,

la Pubilla d'aquests marges.

Té l'ermita com és d'us

tres estades adequades;

murs de cana a tot estrop,

punt d'ametlla cada arcada.

Al cancell s'hi obre un arc,

per robust ha cobrat fama,

dona pas a una nau

que tot just arriba a barca.

Enlairat cosa d'un pam

el presbiteri hi rumbeja

és petit com un niuet

de pinsans o caderneres.

Prou voldrien fer-li lloc

i aixopluc a cada església;

prou li mostren els encants

i els llambreigs de la riquesa;

la Verge no vol deixar

del mas Llinda l'ombra fresca;

no abelleix mai gàbia d'or

qui de bosc ha estat ocella.

V

Esteneu el vostre esguard,

flairejant, dolça Masera,

més enllà d'El Penedès,

de Bages i La Maresme,

per a que els vostres devots

de la Pàtria sencera

es confortin amb l'escalf

que a mas Llinda té la xera.

—Goigs a la Mare de Déu de Llinda—

Santuari de la Mare de Déu de Llinda
Foto: Ricard Ballo - Catalunya Medieval

Interior del Santuari
Foto: Àngela Llop

Mas Llinda. Foto: Àngela Llop