 |
| Mare de Déu del Tura |
Goigs
- Doncs sou Mare de ternura...
- Olotina de sang pura...
- Envolten els serafins...
- Puix portàreu lo tresor...
- De Olot sou protectora...
- Coronada Reina pura...
- A Vos Princesa i Señora...
- Madre del Dios de piedad...
Pregàries i poemes
- Ave: Va ser un jorn de calda...
- Pregària: Oh bona Mare del Tura...
- Pregària: Mare i patrona nostra...
- Pregària (Rosa Riubrugent): Des del vostre cambril...
- Pregària (Joan Mercader): Amb els ulls amarats...
- Pregària (Enric Bahí): Verge Maria del Tura...
- Pregàries en la tradició de calçar els infants davant la Mare de Déu.
- Cant (Pilar Coll i Serrano): Verge nostra benaurada...
- Poema (Ll. Bonet Paluzie): Sou d'Olot joiell que brilla...
- Poema (M. Teresa Roura): Per un bou fóreu trobada...
- Poema (M. Teresa Roura): Quan la tempesta...
- Poema (Dídac Faig): Mestressa de la llar...
- Poema (Joan Mercader): Campanes cridaneres...
- Poema (Rosa M. Noguer): Des del vostre santuari...
- Poema (Narcís Munsó): Casa nostra us acotxa...
- Poema (Josep Congost): Tot era fosc a dins el temple...
- Poema (Roser Carreras): Deixem, doncs, que ens abraci l'aire tebi...
L'origen del topònim Tura es vincula a una tradició del segle XV, segons la qual un bou anava cada dia a rascar el terra, prop del mas Caritat, encara existent a la vora d'Olot, fins que un dia el llaurador, amo del bou, estranyat de la insistència de l'animal va cavar al lloc i va trobar la imatge de la Mare de Déu. D'aquesta llegenda àuria (comú, amb petites variants, a altres marededéus trobades importants, com la de Montserrat o Núria), en prové el nom actual, ja que tura, en català antic, significa bou i el nom, per tant, equival a Mare de Déu del bou. Molt sovint la imatge del bou acompanya a la de la Mare de Déu del Tura. Des del segle XVI, el nom de Tura és comú, entre les dones, a Olot i rodalia.
Actualment, els actes religiosos consisteixen en una processió el dia 6 de setembre, amb l'arribada de la imatge de la Mare de Déu a la plaça Major abans de l'actuació dels gegants; una ofrena floral de les entitats olotines a la verge el primer dia de festes; i el Quinari, cinc dies d'actes religiosos dedicats a la reflexió que consisteixen en el rosari, una missa i el cant dels goigs a Santa Maria del Tura); el repic de campanes festiu; i la missa dedicada a la verge del Tura (amb l'assistència del bisbe i les autoritats). —de viquipèdia—
 |
| Mare de Déu del Tura |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada