La devoció popular a la Mare de Déu del Tura d'Olot (Garrotxa, Girona).

Mare de Déu del Tura

La Mare de Déu del Tura es venera en el seu Santuari de la ciutat d'Olot. Les festes en el seu honor són les Festes Majors d'Olot que es celebren al voltant del 8 de setembre, la festa de les Marededéus trobades.

Goigs
Pregàries i poemes

L'origen del topònim Tura es vincula a una tradició del segle XV, segons la qual un bou anava cada dia a rascar el terra, prop del mas Caritat, encara existent a la vora d'Olot, fins que un dia el llaurador, amo del bou, estranyat de la insistència de l'animal va cavar al lloc i va trobar la imatge de la Mare de Déu. D'aquesta llegenda àuria (comú, amb petites variants, a altres marededéus trobades importants, com la de Montserrat o Núria), en prové el nom actual, ja que tura, en català antic, significa bou i el nom, per tant, equival a Mare de Déu del bou. Molt sovint la imatge del bou acompanya a la de la Mare de Déu del Tura. Des del segle XVI, el nom de Tura és comú, entre les dones, a Olot i rodalia. 

Actualment, els actes religiosos consisteixen en una processió el dia 6 de setembre, amb l'arribada de la imatge de la Mare de Déu a la plaça Major abans de l'actuació dels gegants; una ofrena floral de les entitats olotines a la verge el primer dia de festes; i el Quinari, cinc dies d'actes religiosos dedicats a la reflexió que consisteixen en el rosari, una missa i el cant dels goigs a Santa Maria del Tura); el repic de campanes festiu; i la missa dedicada a la verge del Tura (amb l'assistència del bisbe i les autoritats). de viquipèdia— 

Comentaris