 |
| Mare de Déu del Tura Dibuix de Montserrat Mas |
Tot era fosc a dins del temple...
i l'ànim s'encongia
sols de pensar que, ocult en un racó
i armat de dues banyes,
el bou que dia i nit us vetlla,
sotjava els nostres passos.
El Sacrifici anava a començar
i algú va encendre els deguts ciris.
Llavors la vostra imatge, dalt del recambró,
s'endevinà dolça i senzilla,
plena de gràcia.
Roses de llum florien per l'ampla vidriera:
de mica en mica es feia clar...
I Vós, Verge del Tura,
emmirallada en l'aigua prima
dels nostres ulls d'infant,
vau ser, després de tanta boira,
us súbit esquinç blau,
us tros de cel alegre.
—Josep Congost i Pla, premi "Joan Casulà" 1967—
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada