—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
 |
| Mare de Déu de Grenyana Foto: AA VV Partida de Grenyana |
I
Verge de l'Hort la més bella,
enrotllada de gerdor,
radiant, fulgent Estrella,
amareu-nos de claror.
A Vós per camps i dreceres,
travessant guals i faceres
us adrecen les pregueres
els pagesos i els senyors.
Al voltant d'una hora escassa
de la ciutat residiu;
amorosa heu fet la jassa
del cloquer al fresc ombradiu;
la partida de Grenyana,
opulent i ben galana,
al costat d'una fontana
us ha obert el pit joliu.
Sabeu totes les frisances
d'hortolans i menestrals
i enteneu les alternances
dels seus gaudis i els seus mals.
Puix sou Vós llur advocada
de la glòria portalada,
compartiu amb la fillada
el sopluig del vostre hostal.
Per la forra de la brolla
de tot vent feien camí,
portant flaire d'herba molla
i rou fresc de serení.
Del Segrià duen la flaire,
des de Fraga fins Alguire;
de l'Urgell, l'humor i l'aire
i del Sió, el sol llevantí.
La pregària casolana,
fervorosa han enllaçat
al dringar de la fontana
que allí brolla a tot esclat:
deslliureu de voliana,
de gelada toc-tardana,
de pugó i de terciana
l'hortolà i l'Horta al plegat.
Que les feixes de Grenyana
un verger siguin tot l'any
i Vós, Verge sobirana,
deslliureu-les de tot dany.
Allunyeu el núvol negre,
l'enemic que ens surti a rebre
s'entrebanqui amb el riu Segre
i ennuegui al rieral.
Dolça llum de l'estelada,
us podeu ben alabar
que durant la llarga anyada
tots us vénen a trobar;
sobretot dins del setembre,
poc abans de fer la sembra,
que un aplec joiós remembra
vostra gran Nativitat.
En corrua inacabada
ve la gent de tot arreu,
per camí i per carrerada,
a cavall i també a peu:
hortolanes amb someres,
per bancals o per dreceres,
corriols, caixers i anteres,
per l'ermot i pel conreu.
Per a celebrar l'ofici,
alo-alo van pujant,
Segre amunt, sense desfici,
els mossèns de Sant Joan.
És l'ermita espaiosa,
més ho és l'arbreda airosa
i la plana freturosa
de l'ermita tot voltant.
La gentada amb les ofrenes
ho omple tot de gom a gom
i les naus poden, a penes,
aixopluc donar a tothom;
amb l'encens al peu de l'ara,
la cantúria acompassada
i la xera enarborada
no es faria millor pom.
Quan la missa és acabada,
cadascú cercant un lloc,
del dinar a l'hora esperada,
s'acomoda per lla on pot.
El dinar d'aquestes hortes
de ciutat prop de les portes,
reunint tants i tants hostes,
d'ànima i terra és un bell floc.
De l'aplec de nostra Dona
el record portaran tots:
els infants, de cosa bona,
els fadrins, de jocs d'amor,
que al davall de la ramera
hi ha parat la torronera
i la cobla fanalera
hi refila amb tot fervor.
Tots duran la vista plena
de claror de terra i cel,
ben ungida de serena
que esbarria Sant Miquel.
Quan haurà tombat el sol,
alçarà tothom el vol,
el camí i el corriol
seran dolços com la mel.
A palpentes, per les hortes,
cadascú pel seu camí,
no seran les terres llostres,
cada cor serà un flamí:
la plana serà més blana
i la baga i la solana
cadascú durà galana
una flor dintre del pit.
I en estendre's la gentada
pels carrers de la ciutat,
entraria una alenada
de natura i pietat;
com la carga curullada
de la fruita que ensucrada
de celístia esborrimada
fa una glòria del mercat.
II
Quan els moros envaïren,
altre temps, el nostre sòl,
les imatges s'abscondiren
i el país s'omplí de dol.
El moret de moreria
no té noves de Maria,
ni estimava ni abellia
del cor dolç el plàcid vol.
Com que fou la guerra llarga,
puix durà dotzenes d'anys,
s'esborrà amb la pena llarga
el record dels viaranys,
i restaren les imatges
a l'empar de vils ultratges
en solius, ignots paratges,
Déu ho sap quants i quants anys.
III
Un dia esdevingué
que per l'horta xalesta,
cercant l'herba més fresca
pasturava un bover.
Davall d'un esbarzer
solia dirigir-se
curant d'escapolir-se
un bou escadusser.
Volent el bon pastor
saber el que passava,
encuriosit hi anava
frisós i amb baticor.
S'atansa temorenc
de l'esbarzer a la vora
i veu noble senyora
com dintre d'un avenc.
Radiant de tan content,
a la ciutat corria;
la nova s'esbarria
enduta com pel vent.
S'emocionà la gent
d'aquella meravella
i prompte, una capella
s'alçà al bon grat del vent,
i, des d'aquell moment,
damunt d'una horta grassa,
ranet de la terrassa,
costat de sol ixent,
hi rau forta i ingent
de Lleida la defensa,
més ferma i més propensa
que el campanar i Gardeny,
de cara al Segre ardit
que resa nit i dia
la seva melodia
galant i enfervorit.
Oh, feu que tots dempeus
siguem a la rotllana,
Madona de Grenyana,
del cel feu-nos hereus.
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Grenyana Foto: Jaume Ignasi Argilés |
 |
| Aplec de la Mare de Déu de Grenyana. Té lloc a mitjan mes de setembre, posteriorment a la seva festa del dia 8. Foto: Ajuntament de Lleida |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada