Poema a la Mare de Déu del Tura d'Olot (Garrotxa, Girona)

Mare de Déu del Tura
Imatge extreta del facebook del Tura


A VÓS MARE DE DÉU DEL TURA

Deixem, doncs, que ens abraci l'aire tebi
d'aquest setembre de festes i dolors
quan l'edat és tardor i els ulls fosquegen
i el vent cruel del temps ens vincla el cos.

Alguna cosa estranya flota a l'aire
deixant polsim d'estrelles dins el cor,
és quan baixa del Tura una llum blanca
que ens mulla amb el gotim de vells records.

En aquest món d'angoixes i fretures,
des del vostre cambril, Verge del Tura,
vetlleu pels olotins i tingueu cura
de tots els qui volem viure amb amor.

Petxina de claror el cel t'emmiralla,
Mare de Déu del Tura goig i empara,
que sota el teu mantell trobem redós.

—Poema de Roser Carreras, 2013—


Comentaris