—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu de Salas (de Sales) |
I
Una altra ermita
que al cor repica,
i que radica
en bells topants,
és la miroia
que tota enjoia
com rica toia
Viladecans.
El nom de Salas,
li ha posat ales
i riques gales
per fer camí;
vela velera
que fa drecera,
en la sendera
d'un bell destí.
Un món de festa
posa xalesta
dolçors de bresca
al seu entorn,
en una costa
de verda brosta
com feta a posta
per servar un tron.
A un quart de vila,
balcó en la via
que s'esbadia
amunt i avall,
és encarada
i a una pedrada
de la façana
d'un burg feudal.
Castell i ermita
fan una fita
que ressuscita
records llunyans;
en nits serenes
de llunes plenes
desfan les trenes
de goigs i planys.
Bella infantesa!
Comte i comtessa
de gentilesa
eren espills,
malgrat la guerra
que de la terra
tot ho aterra
fent-ne escardills.
Oh, les gentades
que enarborades
les carrerades
de gom a gom;
per les malures,
dols i fretures
de penes dures
al meu entorn
venir solien
i ací florien
o reverdien
amors fecunds
fent la corona
per la Madona
que ales dóna
per tirar amunt.
Oh, l'esplanada
d'estanys clapada,
tota arborada
de corns festius,
quan la cacera
no admet espera,
plens de delera
i d'agaliu.
Així parlava
l'ermita honrada
amb veu pausada
al castell vell,
la mar propera,
la serra entera,
rost i planera
l'ouen com ell.
II
El santuari ja hi era
en el segle nou o deu;
d'aquest temps en llunyania
Cap d'Estopes n'era hereu.
En virtut d'una permuta,
el vuit-cents vuitanta-set,
passava a augmentar la hisenda
dels monjos de Sant Benet.
Bernat Bleda l'adquiria,
dignatari de la Seu.
Barcelona se'n fa hereva
com la joia de més preu.
Riques gales de noblesa
n'agençaren el bressol,
i amb la flaire tota encesa
de floretes del redol,
el candor de la llegenda
que teixien fibres d'or,
el ramat i les ovelles
de les pletes i el pastor.
III
El joiells que avui l'adornen
bé son grats de contemplar:
la imatge que asserena
palesant perennitat,
el romànic amb les gales,
en els murs de cana i quart,
els crestalls dels arcs de l'absis
tot i esser-ne maquillats
i l'amor que al cor batega
que li duu Viladecans.
Del disset a mitjan segle
veiem córrer esperitat
aquell hom que de la Verge
va furtar el mantell brodat,
fins a tres o quatre llegües
quan, de pena congoixat,
va restar trabat de cames
sense poder donar un pas,
fins que el manto retornava
d'espolí a Viladecans,
amb mil altres meravelles
que la Verge feu gojar
fent un cel farcit d'estrelles
en la terra i en la mar.
IV
Amb la bonior de l'hora,
l'ambient de dolça pau,
la beutat de la Madona
i dels segles l'estenall,
el temps passa com un somni
blau-rosat com si és d'infant;
sort que el sol, anant a joca
per darrera Aramprunyà,
somnolent, ens advertia
que era l'hora de plegar;
amb el cor més ple d'estrelles,
ens havem d'acomiadar.
V
Adéu, la Verge de Salas,
del magnífic mantell blau,
de la cara tota afable,
d'amorós i dolç mirar,
Jesuset, Estel del dia,
glop de neu, Llir de les valls,
repapat a la faldona,
també us dic, adéu siau.
Adéu, mar que marruqueges
al davant, enjogassat,
i la plana de maragda
que t'ofrena el Llobregat.
Dels rosers que no es marceixen
els esplets no minvaran
ni caurà la pedregada
sobre els cors ni els vinyars
mentre duri l'aliança
que tants segles ha durat
que amb Maria té signada
fidelment Viladencans.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada