 |
| Mare de Déu de Montserrat |
Que hermosa n'és la terra
vestida amb l'or del blat,
que hermosa és vostra serra,
Verge de Montserrat!
Altíssima senyora,
no sóu Vós segadora,
mes com a qui us enyora
el sol vos ha colrat.
El blat és ros
com Vós,
hermosa Moreneta;
el blat és ros
com Vós;
guardeu als segadors.
Son camp el pagès llaura,
de blats Vós el vestiu,
i en va el sol els daura
si Vós no'ls beneiu.
Doneu-nos bona anyada;
quan ve la pedregada,
a vostres peus lligada,
deixeu-la com el riu.
El blat és ros...
En mig de la bandera
pintada vos durem
i al cim d'una garbera
segant vos posarem,
D'espigues coronada,
guieu Vós la segada,
siga en la mar daurada
cada volant un rem.
El blat és ros...
L'espiga ja's doblega,
posem-nos els didals,
que'ns criden ja a la sega
formigues i pardals.
Si amb vostra companyia
veniu, tres cops al dia
direm l'Ave Maria
tots esmolant la falç.
El blat és ros...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada